Historiadors

La història comença quan d'algun fet en tenim algun tes­ti­moni escrit. Sentència a classe de pre­història, que val fins avui. Demà se les hau­ran amb els ordi­na­dors, però quan va de com se les mane­ga­ven a dies de Lluís XIV no hi ha més remei que tom­bar cap al duc de Saint Simon, i si algú vol acla­rir com vivien els page­sos d'aital per­so­natge, no hi ha més remei que ballar a la corda fluixa de la història econòmica.

Costa molt de ser impar­cial quan la història et toca el vora­viu. M'ha cos­tat molt desen­tre­llar com se les feien els de missa en la gresca de la revo­lució fran­cesa i el Robes­pi­erre. Ho he tro­bat en la tra­dició oral de les mon­ges recor­dant els pati­ments de la fun­da­dora.

La dèria de la lle­tra escrita estrafà la història més pro­pera. No he lle­git ni una sola rat­lla sobre la nos­tra guerra civil que s'adi­gui amb allò que vaig viure. La història d'aquells dies encara ens la con­ten els nostàlgics d'una banda o de l'altra.

Una de coent. Els cas­te­llans s'han fet la història a la seva mida. Visca don Pelayo, al qual els de Gósol no devem res, fórem caro­lin­gis. Han embo­li­cat tal­ment la troca que arri­bes a ima­gi­nar-te que Colom pot­ser va néixer sota una col com el Patu­fet. Una altra. No ens van dei­xar anar a les Amèriques “por ser extran­je­ros”. I plego, que fins i tot el Cid ha esde­vin­gut ciència-ficció, casat amb la Sofia Loren.

Totes aques­tes m'han vin­gut a cap perquè a hores d'ara em passo unes bones esto­nes embar­dis­sat en això de les pri­me­res ale­na­des del cris­ti­a­nisme. Estan reme­nant i reme­nant els evan­ge­lis amb tanta savi­esa que t'hi mare­ges. I vinga. De tant en tant un nou paper d'Egipte que esvera el galli­ner. Sort tenim de sant Pau que ho explica tot.

No he tro­bat ningú dels d'ara que ho digui. Els qua­tre evan­ge­lis són tra­dició oral. Van sor­tir en les nits de cena­cle i uns dies més quan els apòstols i la pri­mera colla van començar a dir “te'n recor­des?”. Sobre­tot, les qua­tre històries de la passió són fetes per qui les ha vis­cu­des. Em dóna pau de viure-ho. Cada diu­menge l'evan­geli torna a ser història oral.