Vies verdes

Son vies verdes perquè als costat solen tenir herba o arbres? Sí són una lluita amb els elements que te trobes pam a pam. Així fem les rutes de sortida de Girona. Al carrilet d'Olot, agafant-lo per Santa Eugènia, ja s'ha de compartir amb cotxes. I conseqüentment amb els sots que hi fan i que cal anar sortejant. També dins la devesa de Salt, sots que també es tornen bassals d'aigua, i més enllà, fins quasi arribar a la connexió al lloc anomenat la Pilastra. Lloc on és possible travessar el Ter per anar cap a Sant Gregori, encara que avui el circuit de caiacs que s'està muntant fa que s'hi formi una bassa que fa quasi impossible passar a l'altra banda. Ara ja dins el carrilet, arribant a la rònega estació de Bescanó, trobem un mur de l'aigua que hi va per sota, que fa un coll d'ampolla, i uns graons prou evidents. On sempre pot haver creuament amb topades. I fins que no es passa el poble, també s'ha de compartir amb més cotxes i quan no, algun quad.

Ara fem el Feliuet. Sortim de Girona pel carrer d'Emili Grahit. Ja per on passava el tren hi passen els cotxes. No és fins que sortim de la Creueta que trobem la via, fins que arribem a l'eixample de Quart. Pels carrers del carrilet anem fins que ens desviem cap amunt, ja que, feta la nova connexió de sortida del poble amb la carretera, el pobre carrilet, una vegada més, va haver de rebre. I després de les rampes som de nou situats, fins arribar a Llambilles, on entrem ara pel carrer fet de fa poc. I més enllà de Llambilles, més històries que podríem explicar.