L'assignatura pendent

He lle­git que Manuel Fraga i Jordi Pujol són, per aquest ordre, els polítics de l'Estat espa­nyol que més idi­o­mes domi­nen. Ja és ben trist. No, no em malin­ter­pre­tin. Cele­bro que tin­guin el do de llengües. El que m'entris­teix i m'amoïna és que en els pri­mers llocs no n'hi hagi cap dels actu­als i futurs líders polítics de l'Estat. No els sem­bla para­do­xal que dos polítics de 80 anys, reti­rats –el gallec més que el català–, tin­guin l'honor i el pri­vi­legi per mèrits pro­pis, és clar, d'encapçalar el rànquing de polítics mul­ti­lingües? On són les noves for­na­des que, en teo­ria, els hau­rien d'avan­tat­jar en aquest aspecte? Sí una mica de francès, unes parau­les d'anglès. Poca cosa. Quan se'ls pre­gunta sobre aquesta man­cança argu­men­ten que no han tin­gut temps –esta­ven per temes de país!–, que no han pogut inver­tir esforços a ampliar els seus conei­xe­ments, a eixam­plar horit­zons i obrir-se de mires. Ja diu molt de la seva acti­tud, no tro­ben? Segu­ra­ment la mateix acti­tud tan­cada i con­ser­va­dora que tenen alguns par­tits ara que es torna a qüesti­o­nar el conei­xe­ment d'una llen­gua, sigui el català o l'aranès. Entenc, doncs, que amb aques­tes acti­tuds el que es pretén és no adme­tre la riquesa que aporta l'apre­nen­tatge d'un nou idi­oma. No es vol veure la importància d'apren­dre llengües i no només per fer-se enten­dre sinó per enten­dre l'altra per­sona, l'altra cul­tura, l'altre país. Deu resul­tar que el mul­ti­lingüisme és una amenaça per a l'hege­mo­nia. Els polítics que els toca viure en una soci­e­tat més glo­ba­lit­zada, i que per tant es poden haver de reu­nir amb el pri­mer minis­tre xinès, la pre­si­denta bra­si­lera, un príncep sau­dita, la can­ce­llera ale­ma­nya, el secre­tari d'estat nord-ame­ricà o un mag­nat rus, ara es plan­te­gen d'estu­diar i adqui­rir conei­xe­ments, noci­ons bàsiques per defen­sar-se ja sense tra­duc­tor en una cimera però no per fer-se escol­tar en els pas­sa­dis­sos que és on es tan­quen els acords. Saber idi­o­mes és fona­men­tal per millo­rar l'entesa entre els pobles. A aquests polítics els convé la immersió lingüística però també una altra mena d'immersió, cap­bus­sar-se en la rea­li­tat, aquesta és l'eterna assig­na­tura pen­dent.