Censura prèvia

La lli­ber­tat de premsa al llarg de la història ha pas­sat eta­pes molt tris­tes. Moments en què la cen­sura prèvia dels infor­ma­tius era la tònica habi­tual i els dia­ris i revis­tes havien de pas­sar els fil­tres pre­cep­tius si no es volien tro­bar amb una sanció gover­na­tiva, el segrest o la clau­sura de la publi­cació. A les comar­ques giro­ni­nes en tenim un munt d'exem­ples, de com es prac­ti­ca­ven aquests con­trols. Les revis­tes Presència i Canigó van ser espe­ci­al­ment repre­sa­li­a­des per la dic­ta­dura. En qual­se­vol país democràtics acti­tuds d'aquesta mena sem­bla­rien impen­sa­bles. Resulta, però, que qua­tre mem­bres del con­sell d'admi­nis­tració de RTVE apos­ten perquè es torni al con­trol previ dels infor­ma­tius en els mit­jans públics. Fa anys que em dedico a aquesta feina i no recordo que mai per part de les empre­ses en què he tre­ba­llat ningú hagi pretès exer­cir aquest con­trol. No és cap secret que el sec­tor de la comu­ni­cació no està en un dels millors moments, però pen­sava que no arri­baríem a l'extrem que es pre­ten­gui diri­gir la infor­mació periodística amb cri­te­ris polítics. Sin­ce­ra­ment crec que aquells que han votat a favor de fer-ho hau­rien de dei­xar els càrrecs que ocu­pen.