Opinió

anàlisi

La magnitud de la tragèdia

Els favors polítics s'han carregat pràcticament tot el sistema financer

Impla­ca­ble i amb una pre­cisió de rellot­ge­ria suïssa, la crisi va cau­sant cada dia més dam­ni­fi­cats i va trans­for­mant el ros­tre econòmic dels nos­tre país, cons­truït amb l'esforç de mol­tes gene­ra­ci­ons i de molt de tre­ball. Aquesta set­mana s'ha con­su­mat el que era ine­vi­ta­ble: l'espo­li­ació d'un dels dar­rers –pot­ser l'últim– fet dife­ren­cial del sis­tema finan­cer català: el famós model de cai­xes. Segu­ra­ment no podem par­lar amb pre­cisió d'espo­li­ació perquè en el fons no ens l'han pres; lamen­ta­ble­ment i per escarni nos­tre els l'hem hagut de rega­lar!

Nosal­tres matei­xos hem des­truït el que fins fa poc era una manera de fer de què ens sentíem orgu­llo­sos. Una altre cop hem de reconèixer que ens ha pas­sat allò tant típic nos­tre: ens agradàvem massa. L'empo­bri­ment, amb tota l'ampli­tud del mot, de la soci­e­tat civil i empre­sa­rial és acla­pa­ra­dor. Pro­homs de noms i cognom il·lus­tres, de polítics amb alts càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat i d'expolítics que durant aquests més de trenta anys han ocu­pat con­sells d'admi­nis­tració, patro­nats o ins­ti­tu­ci­ons fins ales­ho­res modèliques i cen­tenàries –que eren un orgull pel país– ens han dei­xat una herència hor­ro­rosa de terra cre­mada.

I que no em vin­guin a excu­sar-se amb la crisi per jus­ti­fi­car el que ha estat una gestió nefasta que, si fóssim més seri­o­sos, s'hau­ria d'inves­ti­gar judi­ci­al­ment. Aquí tenim l'exem­ple de La Caixa, que ens il·lus­tra clara­ment que mal­grat la crisi les coses es podien fer bé. Ha estat un pro­blema de gestió, per dir-ho suau­ment, de gestió impru­dent. Diuen que la ignorància és molt atre­vida, i l'atre­vi­ment dels con­sells d'admi­nis­tració ha estat acla­pa­ra­dor, fugint de tota lògica de prudència.

Perquè una cosa que tot res­pon­sa­ble de qual­se­vol enti­tat finan­cera ha de saber és que per por­tar-la a la fallida només hi ha al dar­rere la irres­pon­sa­bi­li­tat en l'assumpció del risc. I pre­ci­sa­ment és on més irres­pon­sa­bles han estat. Però és clar, tam­poc mai no els han dema­nat experiència labo­ral com dema­nen a la gran majo­ria dels joves d'avui sobra­da­ment pre­pa­rats, només calia tenir el car­net del par­tit adi­ent i estar “bé” amb qui deci­deix. I el resul­tat no podia ser cap altre que el que ha estat. Els favors polítics s'han car­re­gat pràcti­ca­ment tot el sec­tor finan­cer català. Només ens queda, per sort, allò en què no han pogut inter­ve­nir.

Com que el nos­tre país és un país petit, tots podem fer l'exer­cici de repas­sar men­tal­ment els noms dels con­sells d'admi­nis­tració i les pre­sidències i no seria bo sim­pli­fi­car la notícia a la naci­o­na­lit­zació de dues cai­xes cata­la­nes: Cata­lu­nya Caixa i Unnim. A dins de Cata­lu­nya Caixa hi hem d'enten­dre: Caixa Cata­lu­nya, Caixa Tar­ra­gona i Caixa Man­resa. I Unnim aplega: Caixa Ter­rassa, Caixa Saba­dell i Caixa Man­lleu. Caixa Laie­tana, ja va anar amb Bankia (Caixa Madrid) i Caixa Girona la va absor­bir La Caixa. És cert que, tècni­ca­ment, com diu el con­se­ller Andreu Mas-Colell, no han dei­xat de ser cata­la­nes perquè tenen la seu aquí, però de moment han pas­sat a estar con­tro­la­des i ges­ti­o­na­des per la super­visió del Banc d'Espa­nya que, a través del FROB, té la majo­ria abso­luta del capi­tal i, quan les vul­guin pri­va­tit­zar arri­barà l'hora de la veri­tat i el més pro­ba­ble serà que cai­guin a mans d'un gran banc de fora de Cata­lu­nya.

Si no fos per aquest sen­tit patriòtic que sovint he tro­bat a fal­tar en alguns empre­sa­ris cata­lans, diria que m'és igual de qui sigui el capi­tal, i on sigui la seu social, perquè si estan ben ges­ti­o­na­des també poden fer un gran ser­vei a l'eco­no­mia cata­lana. Diria més; molt més bon ser­vei que no pas que siguin cata­la­nes i mal ges­ti­o­na­des. Però aquesta visió que es pot defen­sar econòmica­ment, a mi no em ser­veix. Vull un país de talent i ben ges­ti­o­nat. I, si us plau, aca­bem ja de pagar aquest altíssim cost econòmic de la mala política de la política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.