Opinió

El somriure de Narcís Serra

Una de les claus de l'èxit dels països petits és la seva rapidesa en la capacitat d'adaptació i la seva més sòlida cohesió social i sentit de pertinença

En pocs mesos, el mapa català de cai­xes ha pas­sat a la història. Més d'un segle de tra­dició autòctona ha que­dat enter­rada sota una allau de mala gestió letal­ment com­bi­nada amb l'opor­tu­nisme que les direc­ti­ves de les enti­tats han ser­vit en safata al Regne d'Espa­nya. L'Estat ja és amo de dues cai­xes cata­la­nes, que aglu­ti­nen sis de les velles cai­xes d'estal­vis del Prin­ci­pat, el 60 per cent de totes les que teníem. El pobre con­se­ller Andreu Mas-Colell pre­dica que la cata­la­ni­tat d'aques­tes enti­tats està fora de qual­se­vol dubte. Però, pot garan­tir que Madrid no se les vendrà, abans de dos anys, a un inver­sor xinès o rus? Em temo que no.

Ja sé que sóc un il·lús, però m'agra­da­ria que els res­pon­sa­bles d'aquesta situ­ació pas­ses­sin comp­tes amb la justícia o amb la soci­e­tat. Al revés dels bancs, que són ges­ti­o­nats per ban­quers, les cai­xes han estat ges­ti­o­na­des majo­ritària­ment per polítics i, de fet, hi ha una relació directa entre la inter­ferència dels par­tits i la mag­ni­tud del des­as­tre: com més polítics, més pro­fund el des­ga­vell. Per aquesta raó, la Caixa, que té un sis­tema direc­tiu força imper­me­a­ble a la ingerència dels par­tits, n'ha sor­tit ben parada. A l'altre extrem hi tenim Caixa Cata­lu­nya, plena de polítics soci­a­lis­tes, que se n'ha anat al fons de l'abisme i hi ha arros­se­gat de retruc Caixa Tar­ra­gona i Caixa Man­resa. L'antic minis­tre de Defensa de Felipe González durant els anys del plom, Narcís Serra, n'ha estat pre­si­dent entre els anys 2005 i 2010. Sem­pre apa­reix som­ri­ent a les foto­gra­fies. Res­pon­sa­bi­li­tats? No em facin riure, deu pen­sar men­tre recorda que una de les seves dar­re­res deci­si­ons va ser aug­men­tar-se el sou. A la vida pri­vada, la mala gestió es paga, ja sigui als tri­bu­nals o a les jun­tes d'acci­o­nis­tes. A la vida pública mai no es dema­nen res­pon­sa­bi­li­tats a ningú. M'hi jugo un pèsol que als direc­tius que han ensor­rat la CAM no els pas­sarà res de res.

Narcís Serra i els altres apre­nents de brui­xot de les cai­xes cata­la­nes van jugar a con­ver­tir la pedra en or i van voler con­que­rir les Espa­nyes i el món. Per això no és casu­a­li­tat que, a banda de la Caixa, només dues enti­tats peti­tes dels Països Cata­lans hagin esqui­vat amb èxit la tem­pesta: Caixa Onti­nyent i Caixa Pollença. I n'han sor­tit indem­nes perquè han fet, sen­zi­lla­ment, allò que se n'espera: no han fet dis­ba­rats durant el boom del totxo, han esqui­vat la moro­si­tat perquè han tre­ba­llat amb rigor, no han inver­tit més diners dels que tenien i han limi­tat la seva acti­vi­tat al seu ter­ri­tori tra­di­ci­o­nal. Dit amb altres parau­les, han actuat com si fos­sin cai­xes d'estal­vis. A hores d'ara, Caixa Onti­nyent té 47 ofi­ci­nes i una ràtio de moro­si­tat del 4 per cent, men­tre que Caixa Pollença té 19 ofi­ci­nes i una moro­si­tat del 2,8 per cent, la més baixa de tot l'Estat. I cal dir que totes dues han man­tin­gut intac­tes les acti­vi­tats de l'obra social.

L'argu­ment que per ser com­pe­ti­tiu cal ser gran, repe­tit com un lloro pel Banc d'Espa­nya i pel govern espa­nyol, ha demos­trat ser fals. Ser petit o mitjà és més efi­ci­ent, i això val no només per a les cai­xes d'estal­vis i les enti­tats finan­ce­res. Un estudi recent de la Uni­ver­si­tat Har­vard, ela­bo­rat per l'eco­no­mista Adam Price, deixa clar que els estats de peti­tes dimen­si­ons s'adap­ten millor a la glo­ba­lit­zació que no pas els grans estats. Una de les claus de l'èxit dels països petits és la seva rapi­desa en la capa­ci­tat d'adap­tació i la seva més sòlida cohesió social i sen­tit de per­ti­nença. I això val per a les soci­e­tats i, ja ho hem vist, per a les cai­xes d'estal­vis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.