Cercant un model possible

Si no abai­xem un punt la tensió em temo que ens hi aca­ba­rem fent mal, amb el debat de les reta­lla­des, sin­gu­lar­ment les que afec­ten la sani­tat. No, no crec que el govern ho esti­gui fent bé: ha d'esforçar-se per expli­car amb més pre­cisió i de forma més ente­ne­dora què està fent i per què ha deci­dit fer-ho així. Ara sem­bla, i segu­ra­ment és un efecte inde­sit­jat, que només es dedica a tapar forats, impro­vi­sa­da­ment; fa la sen­sació que no sap on vol anar o, si ho sap, que no ho vol pas expli­car. I això, lògica­ment, pro­du­eix desànim, sus­picàcia, des­con­fiança i indig­nació entre els malalts, els pro­fes­si­o­nals i els ciu­ta­dans en gene­ral.

Està molt bé, de fet és la feina que els per­toca, que els par­tits de l'opo­sició es facin ressò d'aquest estat de coses i que posin l'accent en tot allò que con­si­de­rin una actu­ació equi­vo­cada. Però també estan obli­gats, i dis­po­sen de recur­sos públics per fer-ho, a pre­sen­tar una alter­na­tiva. I se n'escol­ten poques, fran­ca­ment. No sé si l'elec­to­ra­lisme d'uns i altres farà estèril el debat dels pres­su­pos­tos per al 2012, pot­ser una bona ocasió per deba­tre sobre les reta­lla­des des d'una pers­pec­tiva més gene­ral i més repo­sada.

Però vist el rumb que van pre­nent les coses, aquí i arreu, cada dia que passa és més evi­dent que tots ple­gats, ciu­ta­dans, pro­fes­si­o­nals, govern i opo­sició, hem de començar a pen­sar no en quin model volem, sinó en quin model pos­si­ble, sos­te­ni­ble, ens podem posar d'acord. Ara, afir­mar que la sani­tat pública és into­ca­ble és viure fora de la rea­li­tat.