L'home que pesava massa

Els pre­ju­di­cis evo­lu­ci­o­nen però no des­a­pa­rei­xen. Avui dia és impen­sa­ble, i fins i tot és delicte, des­qua­li­fi­car algú perquè no creu en Déu, o perquè té ances­tres negres, o perquè prac­tica la sodo­mia; però el gover­na­dor de New Jer­sey, Chris Chris­tie, que valo­rava la pos­si­bi­li­tat de pre­sen­tar-se a les primàries del par­tit repu­blicà, ha rebut crítiques per ser massa gras. Es veu que la sèrie Rose­anne va caure en terra de poc gruix i no va donar fruit. Si els comen­ta­ris­tes demòcra­tes no han tro­bat res de més con­tun­dent, és per pen­sar que hau­ria estat un bon can­di­dat. Aquesta mania que els polítics han de ser exem­plars en tot està arri­bant massa lluny. Churc­hill també tenia una còrpora impo­nent i con­si­de­rava la gine­bra un ali­ment de pri­mera neces­si­tat. Gandhi arris­cava més la vida amb les seves die­tes que no pas cap gola­fre amb sobrepès. Mirem enrere, i veu­rem com cap dels grans homes de la història no hau­rien pas­sat el fil­tre de les nos­tres obses­si­ons de cor­recció política, ideològica i sanitària. Com hau­ria de ser el polític ideal? Pot­ser algú ni massa alt ni massa baix, ni gros ni magre, nas­cut en una llar de pocs mit­jans, cres­cut i edu­cat al marge de cap elit; que hagués fet tre­balls d'escassa con­si­de­ració, i patit penúries fins al punt de viure al car­rer; que hagués ali­men­tat una crei­xent indig­nació con­tra els pri­vi­le­gi­ats de la seva soci­e­tat; aus­ter i fru­gal, ide­a­lista i amb una gran capa­ci­tat de tre­ball; afe­gim-hi inqui­e­tuds artísti­ques, una sexu­a­li­tat con­tin­guda i lleu­ge­ra­ment alter­na­tiva, i sobre­tot un afany de reforma radi­cal del sis­tema. Doncs bé, aquest és el retrat de Hit­ler. Pot­ser que fre­nem i fem marxa enrere perquè per aquí no anem pas bé. Què n'espe­rem, real­ment, d'un polític? Que siguin un model a imi­tar, en l'aspecte físic i en la dimensió moral? Des­en­can­tem-nos, no hi són per això. Hi són per reco­llir les escom­bra­ries, por­tar els comp­tes, garan­tir les regles del joc, defen­sar la pro­pi­e­tat, asse­gu­rar les lli­ber­tats, cas­ti­gar els mal­fac­tors i defen­sar les fron­te­res. Hem de triar-los hon­rats i com­pli­dors, no pas mera­ve­llo­sos, i reti­rar-los aviat, abans que es sen­tin impres­cin­di­bles. Res més. Que s'engreixi el qui vul­gui, men­tre no vul­gui que li paguem el compte. Si Chris Chris­tie hagués d'inau­gu­rar una monar­quia here­ditària, ens hau­ria de pre­o­cu­par el seu coles­te­rol i com li queda el ves­tit; però no és el cas.