Ai, la identitat

I ara... TV3. El PP a Cata­lu­nya no des­cansa a l'hora de bur­xar con­tra tot allò que té a veure amb la nor­ma­lit­zació del català. La immersió lingüística, ja se sap, és un atemp­tat con­tra la lli­ber­tat; el doblatge de pel·lícules, en aquests temps de crisi, un dis­pendi inne­ces­sari. I TV3, atès l'ús que fa dels diners públics, un “pou sense fons”, una “immo­ra­li­tat”. Ho diu la dipu­tada María José García Cue­vas, després d'escol­tar, dimarts al Par­la­ment, l'informe del Síndic de Comp­tes.

Hi ha molts ele­ments de crítica en l'anàlisi de la gestió de TV3 entre 2007 i 2009. És evi­dent que mol­tes coses s'hau­ran de cor­re­gir, si no s'han esme­nat ja. El PP vol que TV3 sigui auto­su­fi­ci­ent d'aquí a cinc anys. Un bell propòsit, sí senyor, si els popu­lars cone­gues­sin el camí que cal tran­si­tar per asso­lir-lo. Però allò que passa a Canal 9, amb un deute mil­mi­li­o­nari, desau­to­ritza les opi­ni­ons de la senyora García: allà on poden fer i des­fer sense tra­ves, la situ­ació és pit­jor que a TV3.

Però no cal tenir-l'hi en compte, perquè el que pro­posa en rea­li­tat és tan­car TV3: la quan­ti­tat de diners que s'hi van gas­tar en aquells tres anys, diu, “és equi­va­lent a les reta­lla­des que el govern de CiU ha apli­cat a la sani­tat i a l'edu­cació”. Sense TV3, doncs, tot seria oli en un llum, és clar que sí. És la mateixa tonada que res­sona en l'inter­ro­gant que for­mula el direc­tor del diari on s'esbrava la senyora García: “Com es poden expli­car reta­lla­des duríssi­mes men­tre no es posen en dubte altres depar­ta­ments rela­ci­o­nats amb qüesti­ons més iden­titàries?”. Ai, la iden­ti­tat.