Efecte allau

En una enquesta sobre les coses sagra­des d'aquest país, és molt enra­o­nat ima­gi­nar que la paga doble (la de Nadal, sobre­tot) i la lote­ria (també la de Nadal) ocu­pa­rien un lloc pri­vi­le­giat. La lote­ria, que havia de ser pri­va­tit­zada i no ho serà (per ara), encara és, per dir-ho d'alguna manera, patri­moni públic, amb la qual cosa ens asse­gu­rem la tra­dició almenys fins l'any que ve. Amb la paga doble, ja veu­rem què passa. Encara no estic segur de la bon­dat de la mesura que ha pres el govern de la Gene­ra­li­tat en relació amb aquest assumpte. Sem­bla demos­trat que es tracta d'un gest nobilíssim que diu molt a favor de l'hones­te­dat dels nos­tres polítics. Però també n'hi ha que ho veuen com una mena de brin­dis al sol, una bou­tade de con­seqüències ter­ri­bles. Els que ho cri­ti­quen també cri­ti­ca­rien si no s'hagués fet, però els que ho defen­sen pot­ser no tenen en compte el que pot pas­sar a par­tir d'ara, el que, de fet, ja està pas­sant. L'efecte allau. El con­se­ller Mas-Colell ha decla­rat que no hi ha coses sagra­des, amb la qual cosa posa les bases per a una imme­di­ata anul·lació de la paga de Nadal en l'àmbit del fun­ci­o­na­riat. I, ¿per què no?, en el ter­reny de l'empresa pri­vada. Si la més alta ins­ti­tució del país dóna exem­ple d'una forma tan magnànima i tan des­in­te­res­sada, ¿què no ha de fer tota la resta? ¿Quin argu­ment de pes podríem tenir els ciu­ta­dans si el pre­si­dent és el pri­mer a fer el pas? Penso en allò que va dir Fer­ran VII en tor­nar a Madrid: “Marc­he­mos todos jun­tos, y yo el pri­mero, por la senda cons­ti­tu­ci­o­nal.” Sem­bla com si Mas ara refés la sentència i la pro­nunciés així: “Car­re­guem-nos –i jo seré el pri­mer– la paga de Nadal.” Mas-Colell ha dit: “Podria ser que sí.” Ja en tenim prou. És molt pro­ba­ble que sigui que sí. En un moment com aquest, hi ha dues opci­ons i, sense ser eco­no­mista, les sé dis­tin­gir: o ho reduïm tot a la misèria i a la con­tenció i a la por; o mirem de ser una mica ale­gres i gas­tar i gas­tar perquè la màquina rut­lli de nou. S'estal­vi­a­ran molts euros, però ¿què en diran les boti­gues, i els emple­ats de les boti­gues, i les fàbri­ques que fabri­quen per a la cam­pa­nya nada­lenca? Els euros estal­vi­ats ser­vi­ran per pagar una mica de deute o per no tenir tant de dèficit, però ¿i el con­sum? ¿No era el con­sum la base del sis­tema? ¿No era la cosa més sagrada que tenia el capi­ta­lisme?