Fires i congressos

A Girona interessa poten­ciar el turisme de con­gres­sos, i és lògic, atesa la capa­ci­tat d'un audi­tori que és, alhora, i pre­ci­sa­ment, palau de con­gres­sos. Per desgràcia, acce­dir-hi es com­plica quan, al seu entorn, se cele­bra la fira d'alguna cosa, perquè el camí que hi porta de manera més recta i més curta queda tan­cat. Fa molts i molts anys em vaig mani­fes­tar a propòsit d'aitals esde­ve­ni­ments, i força abans que s'hi cons­truís l'audi­tori i palau de con­gres­sos en qüestió. No sabria dir si va ser per escrit o en un pro­grama de ràdio, però sí recordo de què trac­tava. Era el sug­ge­ri­ment, a qui cor­res­pongués, de bus­car uns ter­renys on poder crear un parc firal amb cara i ulls fora de la Devesa, perquè la Devesa, tota, ha de ser dels giro­nins. Un parc capaç de créixer, en pre­visió de futu­res ampli­a­ci­ons, ben comu­ni­cat, amb una ade­quada zona d'apar­ca­ment i que no quedés gaire lluny de la ciu­tat. I em sem­bla que vaig apun­tar l'àrea de les hor­tes de Santa Eugènia. Bé, les Fires se seguei­xen fent a la zona de la Devesa on s'han fet sem­pre, tan­cada i bar­rada. I l'audi­tori queda dar­rere les tan­ques i, el que és pit­jor, a la quinta forca, atesa la llarga volta que s'ha de fer per arri­bar-hi. Les per­so­nes grans ho tenen bas­tant mala­ment, espe­ci­al­ment les que hi viuen a tocar, a les quals s'obliga a cami­nar gai­rebé un quilòmetre per entrar en un edi­fici que només és a cent metres, metre amunt metre avall. Només una vegada a algú se li va ocórrer ins­tal·lar una pla­ta­forma ele­vada sobre la porta del palau firal que el comu­nica amb la Devesa, amb esca­les a banda i banda, que per­me­tia anar no nomes a l'audi­tori fent poques pas­ses, sinó també al mer­cat dels dimarts i els dis­sab­tes a la riba del Ter. Però el dar­rer cap de set­mana, amb la fira Equus, tota aque­lla part de la Devesa va tor­nar a que­dar tan­cada. Tota. Ara que el senyor alcalde parla d'acci­ons muni­ci­pals des­ti­na­des a millo­rar la qua­li­tat de vida dels ciu­ta­dans, m'ha sem­blat oportú fer-ne esment. La nos­tra dis­sor­tada Devesa, la que Narcís-Jordi Aragó va con­si­de­rar, en un lli­bre, el paradís per­dut, ho aguanta tot, i d'això es valen. Per què bus­car espais en una altra banda, tenint la Devesa a mà? Es rumo­reja que algú amb sòlids vin­cles amb l'entra­mat poli­ti­co­co­mer­cial de la Fira va dir una vegada una cosa més o menys així: “Pro­ble­mes d'espai? Cap ni un, tota la Devesa es nos­tra!”