La repetició

A força de cops, a força de repe­ti­ci­ons, vaig com­pro­var que el segui­ment infor­ma­tiu d'un atemp­tat ter­ro­rista té una estruc­tura fixa. Després de l'explosió del cotxe bomba, les pri­me­res cor­re­dis­ses i l'ope­ració Jaula que mun­tava la poli­cia per mirar d'enxam­par-los, els peri­o­dis­tes arribàvem al lloc dels fets. A la meva etapa de cor­res­pon­sal de Cata­lu­nya Ràdio a Madrid me'n van tocar una pila. ETA ho feia de lli­bre, i els que en seguíem la infor­mació també. Sem­pre hi havia algú que es pen­sava que havia escla­tat una bom­bona de gas butà. I la tren­ca­dissa de vidres de les fines­tres feia de test de mag­ni­tud. La recerca de tes­ti­mo­nis sobre el ter­reny es com­ple­men­tava des dels estu­dis de Bar­ce­lona, tru­cant a l'atzar a bars o ofi­ci­nes del car­rer on hi havia hagut l'atemp­tat. Els telèfons mòbils de final dels vui­tanta eren com els cot­xes elèctrics d'ara, qua­tre i mal comp­tats, i per tant el bon repor­ter sem­pre havia de dur mone­des a la but­xaca per par­lar amb l'emis­sora des d'una cabina. Cròniques esbu­fe­ga­des, can­ta­des a ritme de José Luis López Vázquez, amb la mateixa angoixa, i el brun­zir de les ambulàncies de fons. En la repe­tició de l'atemp­tat, ja sabies que havies d'espe­rar l'apa­rició de les auto­ri­tats, alcalde, regi­dors, gover­na­dor, dele­gat del govern, que actu­a­lit­za­ven dades, dona­ven con­dols, acom­pa­nya­ven vícti­mes i amenaçaven els autors amb el pes de la justícia.

El Gre­go­rio Marañón, o algun altre dels hos­pi­tals, era l'altre esce­nari per veure minis­tres i res­pon­sa­bles d'Inte­rior. Recollíem els comu­ni­cats mèdics i cer­ti­ficàvem l'estat de les vícti­mes. I tot això entrava en antena de manera con­se­cu­tiva als but­lle­tins hora­ris, o tallant el pro­grama que s'emetés. I en ordre cro­nològic, a l'infor­ma­tiu del mig­dia, o començant per l'última hora al del ves­pre. Aquesta era la rutina infor­ma­tiva. Esta­mor­dia. Rutina, o cui­rassa davant la bru­ta­li­tat de l'acció de sang que s'esco­lava al mig dels dies, fora de pre­visió, però amb una estètica seri­ada. Imatge de marca de la boina i la pis­tola. Arri­bava i se n'anava fins a un nou atemp­tat. S'ha aca­bat.