Falta provocació als espots electorals

Només el PSC –de forma breu i aïllada– i ERC han for­mu­lat rep­tes mínima­ment pro­vo­ca­dors en els seus mis­sat­ges publi­ci­ta­ris per a aques­tes elec­ci­ons. Ini­ci­a­tiva ha inten­tat atraure aquesta incon­creta i polimòrfica massa dels des­con­tents limi­tant-se a pro­po­sar l'exer­cici del dret a la queixa. El PP s'ha estal­viat d'expli­car res davant la cai­guda irre­me­ia­ble del PSOE i amb qua­tre enun­ci­ats ambi­gus sobre polítiques soci­als ja en farà prou. I CiU ha reco­ma­nat a l'elec­to­rat que voti pen­sant en la car­tera sense ado­nar-se que, si els votants seguis­sin mas­si­va­ment el seu sug­ge­ri­ment, el ven­ce­dor dels comi­cis podria ser el Par­tit dels Escons en Blanc.

El cas d'ERC és dife­rent: ha fet una bri­llant, pro­vo­ca­dora i efec­tiva con­tra­po­sició entre l'auto­no­mia supe­di­tada al sis­tema polític i fis­cal espa­nyol i “la república inde­pen­dent del tot és pos­si­ble”, pot­ser recu­pe­rant la idea d'aque­lla república domèstica moblada amb para­ment de marca sueca que se'ns feia tan atrac­tiva.

El PSC, en canvi, ha estat més con­tra­dic­tori. Enmig d'una imatge publi­citària gene­ral massa grisa de tons i de mis­sat­ges resig­nats, va ofe­rir un veri­ta­ble pinyol de pro­vo­cació elec­to­ral: l'espot que denun­ci­ava les reta­lla­des en sani­tat, assistència social i ense­nya­ment posant maniquís en el lloc dels pro­fes­si­o­nals “pres­su­postària­ment des­a­pa­re­guts”. Venia a dir que els ciu­ta­dans neces­si­tats d'alguns ser­veis bàsics que­da­ven desa­te­sos i entre ells hi havia un paci­ent con­nec­tat a un apa­rell que mos­trava una atu­rada de les cons­tants vitals. Aquesta imatge, sobre­tot, va aixe­car pro­tes­tes ira­des i l'espot va ser final­ment reti­rat. Es trac­tava d'una sim­pli­fi­cació, efec­ti­va­ment, però gens dife­rent de les dels anun­cis de begu­des, de sor­te­jos de lote­ria o d'algu­nes mútues sanitàries pri­va­des. Con­cre­ta­ment, una d'aques­tes difo­nia un espot en què dife­rents per­so­nes amb neces­si­tat de ser ate­ses es tro­ba­ven amb ser­veis lents i poc pro­fes­si­o­nals que no els dei­xa­ven cap altra alter­na­tiva que les excel·lències de la firma anun­ci­a­dora. Ningú no hi va tenir res a dir, mal­grat que es trac­tava d'un autèntic insult per a la resta d' ins­ti­tu­ci­ons sanitàries públi­ques i pri­va­des. Per això es pot molt ben dir que l'espot del PSC ha estat covar­da­ment reti­rat.