L'Iran, a la diana

Fa qua­tre set­ma­nes, asse­nyalàvem en aquesta columna que la política del règim teocràtic iranià ha fet d'aquell país l'espan­tall del pano­rama inter­na­ci­o­nal (21/10/2011). Ara, l'Iran pot esde­ve­nir quel­com dife­rent: l'objec­tiu d'un atac con­tra les seves ins­tal·laci­ons nucle­ars.

L'informe més recent de l'Agència Inter­na­ci­o­nal de l'Ener­gia Atòmica indica que el pro­grama nuclear iranià va més enllà de la intenció pacífica. Iran no només con­ti­nua enri­quint urani i negant-se a inter­rom­pre el seu esforç, sinó que ha rea­lit­zat pro­ves amb deto­na­dors espe­ci­als i ha expe­ri­men­tat una ogiva per als seus míssils Xahab 3. Aquest pro­grama xoca amb les inten­ci­ons decla­ra­des per Israel i els EUA d'atu­rar les ambi­ci­ons atòmiques del règim de Tehe­ran.

De moment, els EUA inten­ten pre­ve­nir l'adqui­sició ira­ni­ana d'un arma nuclear amb una política que ano­me­nen de con­tenció i pressió, que con­sis­teix en el reforç de les seves for­ces mili­tars al golf Pèrsic i la pressió sobre l'Iran, mate­ri­a­lit­zada en san­ci­ons econòmiques i acci­ons com ara el virus informàtic Stux­net, que va ata­car les xar­xes ira­ni­a­nes i va alen­tir la seva pro­ducció d'urani enri­quit.

Israel, per la seva banda, adver­teix des de fa anys que l'Iran repre­senta una amenaça a la seva existència i con­si­dera un atac com el que va des­truir un reac­tor nuclear a l'Iraq l'any 1981. Aquest esce­nari explica les recents mani­o­bres de la força aèria isra­e­li­ana amb la d'Itàlia al nord de Sar­de­nya, en con­di­ci­ons que no es donen a Israel i sí a l'oest de l'Iran.

Un atac isra­elià a les ins­tal·laci­ons nucle­ars ira­ni­a­nes podria des­fer­mar una guerra gene­ral al Pròxim Ori­ent i agreu­jar la crisi econòmica d'Occi­dent. Men­tre Israel espera, l'Iran es troba a la diana i s'acosta cada cop més a la con­se­cució d'una capa­ci­tat nuclear.