El sentit exacte del vot

És tan obvi, resulta tan clar a l'ente­ni­ment dels demòcra­tes, que crema i fa mal haver-ho de recor­dar. Però sabent com seran lle­gits, els resul­tats d'aques­tes elec­ci­ons, la pun­tu­a­lit­zació es fa ine­vi­ta­ble: diu­menge només toca deci­dir qui gover­narà l'Estat els pro­pers qua­tre anys. Uti­litzo aquest només no pas per res­tar-li cap importància, a l'elecció, i menys en aquests dies difícils, quan comença a ser un fet insòlit que a l'hora de can­viar un govern es doni la paraula als ciu­ta­dans. L'hi poso sim­ple­ment per aco­tar la fina­li­tat d'aquests comi­cis, per pre­ve­nir de l'ús espuri que es voldrà fer del resul­tat.

Ningú amb dos dits de seny podrà defen­sar que tots els votants del PP estan d'acord en tot el que diu el pro­grama elec­to­ral del par­tit. El que farà deci­dir bona part dels seus elec­tors no serà pas el pro­grama, sinó la cons­ta­tació que, en la situ­ació actual, vist el con­junt del que s'ofe­reix, ara toca Rajoy. N'hi haurà d'altres que no, que a pesar de tot segui­ran apos­tant pels soci­a­lis­tes. I un altres, en fi, que pres­ta­ran el seu vot a CiU amb l'espe­rança d'esto­var la passió espa­nyo­lista dels popu­lars, o que es man­tin­dran fidels a ERC, o que es gira­ran cap a Ini­ci­a­tiva.

Però cap d'aquests vots indica allò que pen­sem i volem els cata­lans sobre la inde­pendència o el pacte fis­cal. Els demòcra­tes que no fem tram­pes ho tenim per­fec­ta­ment clar: per saber-ho només hi ha una forma. I tots sabem quina és, mal­grat que ara tam­poc no esti­gui de moda.