Reflexions de la jornada

Després de l'habi­tual pallissa que hem de supor­tar els soferts elec­tors al llarg de les cam­pa­nyes elec­to­rals, avui podem gau­dir del que s'ano­mena jor­nada de reflexió. Refle­xi­o­nem, doncs.

La pressió mediàtica natu­ral que acom­pa­nya qual­se­vol con­tesa elec­to­ral, ens fa pen­sar que tota la nos­tra vida depèn del resul­tat d'aquesta elecció i del sis­tema polític i econòmic que els governa. És cert, en gran mesura, que el nos­tre marge de mani­o­bra indi­vi­dual i col·lec­tiu és més o menys ampli en funció de l'acció dels gover­nants i els polítics. És cert que el com­promís cívic de dipo­si­tar el vot a l'urna és un com­po­nent bàsic de la democràcia que no es pot negli­gir de cap de les mane­res. Votar és una obli­gació moral.

Demà ori­en­ta­rem la direcció que pren­dran els assump­tes públics amb el nos­tre vot. La nos­tra decisió influirà en les nos­tres vides indi­vi­du­als, en la nos­tra família, i en el futur del nos­tre poble com a país.

Com a país, estem tran­si­tant a una velo­ci­tat més que accep­ta­ble cap a la ple­ni­tud naci­o­nal. Molts no se n'ado­nen, com els pas­sat­gers d'un tren que estan asse­guts i qui­ets, però no adver­tei­xen que el com­boi avança.

Demà exer­ci­rem el dret a deci­dir. En un sen­tit o en un altre. El vot és també un acte d'auto­de­ter­mi­nació.

El parany, però, és creure el mis­satge subli­mi­nar que la classe política de vega­des ens vol colar: que la par­ti­ci­pació democràtica dels ciu­ta­dans es limita a votar cada qua­tre anys. No és cert. La democràcia no és només un sis­tema polític de repre­sen­tació, és també un estil de vida en comu­ni­tat que implica l'exer­cici quo­tidià del dret a deci­dir. Un dipu­tat m'expli­cava amb tris­tor que durant els qua­tre anys del seu man­dat, només en dues opor­tu­ni­tats un ciu­tadà se li havia adreçat per dema­nar-li expli­ca­ci­ons de la seva feina.

Deci­dim quan votem, però tenim el dret i l'obli­gació cívica de con­tro­lar els nos­tres repre­sen­tants i dema­nar-los resul­tats. No podem dei­xar aquest con­trol en mans dels orga­nis­mes que el mateix sis­tema ha creat o dels mit­jans de comu­ni­cació, que cada cop són menys inde­pen­dents i menys inqui­si­tius.

Tant de bo els par­la­men­ta­ris es veies­sin obli­gats a “obrir la con­sulta” periòdica­ment per aten­dre les quei­xes direc­tes del ciu­ta­dans, com al Regne Unit. Exi­gim-los-ho a par­tir de dilluns!