Opinió

De fer país a ser país

No està passant ara que les estructures legals ja són obsoletes i que, com diu Calçada, cal construir-ne unes d'adequades a la nova realitat?

A l'arti­cle del 6 d'octu­bre, Manuel Cuyàs va defi­nir Miquel Calçada com a pro­feta que s'està pre­pa­rant per a una Cata­lu­nya inde­pen­dent. Ja saben la història: Albert Om va fer El con­vi­dat sobre l'estada de Calçada a la uni­ver­si­tat de Syra­cuse, on estu­dia un màster d'admi­nis­tració pública perquè, quan torni, pugui con­tri­buir a crear el govern d'una futura Cata­lu­nya inde­pen­dent.

Però el desig de Calçada no és fer pro­fe­cies sinó, com va dir en el pro­grama, acon­se­guir que els cata­lans canviïn de xip i que no pen­sin en la inde­pendència com una hipòtesi de futur sinó com la tasca d'anar estruc­tu­rant ja des d'ara un estat propi. I és que aquí rau la diferència cru­cial entre el pro­jecte naci­o­na­lista de fer país i el nou inde­pen­den­tisme. Per al naci­o­na­lisme que va de Prat de la Riba fins a Pujol, fer país és un pro­jecte de cons­trucció de la nació enca­rat cap al futur, un pro­jecte con­den­sat en l'impa­ga­ble “sem­pre cap amunt,” un camí cap a una Ítaca incerta, un mes­si­a­nisme que, pot­ser com el juda­isme, ens insta a pre­pa­rar-nos per l'arri­bada del mes­sies tot i saber que el mes­sies no arri­barà mai, i pot­ser d'aquí ve el filo­se­mi­tisme de Pujol i de tota una gene­ració de cata­lans pels quals Israel va ser la recom­pensa d'aquest tre­ball pre­pa­ra­tori, ja que, com va dir Pla a Israel el 1957, en veure l'estat dels jueus “de vega­des sem­bla que hom som­nia des­pert”.

El que pro­posa Calçada i l'inde­pen­den­tisme, en canvi, és que con­ti­nuem cons­truint Cata­lu­nya no pas guiats per una llum futura, sinó a par­tir d'un fet que, com qui diu, ja s'ha esde­vin­gut. Els inde­pen­den­tis­tes ja hem deci­dit que som un estat; ara només falta que tot­hom se n'adoni i que aquesta decisió es reco­ne­gui jurídica­ment.

L'objecció òbvia és que això és un deliri: Cata­lu­nya és una comu­ni­tat autònoma i som espa­nyols tant si ens agrada com si no. Ara bé, els can­vis a la història, ¿no són sem­pre el resul­tat de deci­si­ons impen­sa­des (i il·legals!) dins de l'estruc­tura pre­sent però que fan que de mica en mica la gent i les ins­ti­tu­ci­ons s'hagin de rees­truc­tu­rar a par­tir de la nova situ­ació que creen?

Un exem­ple per­fecte d'això el tro­bem en un dels matei­xos fac­tors que han pro­vo­cat el pas del naci­o­na­lisme a l'inde­pen­den­tisme. Si bé el naci­o­na­lisme es rela­ci­ona amb una indústria cata­lana per la qual Espa­nya era el prin­ci­pal mer­cat, de manera que la defensa de la nació no havia de qüesti­o­nar mai la lle­ial­tat a l'estat cen­tral, ara amb la glo­ba­lit­zació els cata­lans ja no tenim cap incen­tiu econòmic per que­dar-nos a Espa­nya ni Espa­nya cap argu­ment per rete­nir-nos. I, tal i com ha expli­cat Fran­cesc Cabana en lli­bres fas­ci­nants com Les mul­ti­na­ci­o­nals a Cata­lu­nya o 25 anys de lli­ber­tat, auto­no­mia i cen­tra­lisme (1976-2000), un dels ele­ments que va ini­ciar la glo­ba­lit­zació a casa nos­tra va ser la inter­na­ci­o­na­lit­zació del capi­tal que es va dur a terme als anys 70 i 80: Nis­san va com­prar Motor Ibérica; Volkswa­gen, la Seat; Car­re­four va arri­bar el 1976, etc. Però Cabana revela un detall clau, que és que les mul­ti­na­ci­o­nals ja con­tro­la­ven frac­ci­ons àmplies d'empre­ses cata­la­nes des dels anys cin­quanta. Però com que durant el fran­quisme la par­ti­ci­pació de capi­tal estran­ger era limi­tada per llei, el que es feia eren trac­tes espe­ci­als amb els repre­sen­tants dels con­sells d'admi­nis­tració. Per tant, l'entrada mas­siva de capi­tal glo­bal amb la democràcia no va ser un feno­men nou, sinó tan sols el reco­nei­xe­ment jurídic d'un canvi que ja s'havia esde­vin­gut.

Si la glo­ba­lit­zació va arri­bar pri­mer i el canvi legal més tard, ¿no està pas­sant ara el mateix, que és que les estruc­tu­res legals ja són obso­le­tes i que, com diu Calçada, cal cons­truir-ne unes d'ade­qua­des a la nova rea­li­tat?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.