Joan Gatell tanca un segle

No mirem el dit, mirem la lluna. El 21 de desem­bre Casa Gatell tan­carà els seus fogons de Cam­brils (Baix Camp) després de 97 anys de foc cons­tant. Joan Pedrell i la seva dona, Fanni Pallejà, i de retruc l'equip, diuen que prou, que no volen tren­car cap més ou, ni posar més peix a taula. És un tan­ca­ment que té un abast molt més pro­fund del que sens dubte deu ser la decisió més difícil per un cui­ner d'èxit. Perquè el que han apor­tat els Gatell a la gas­tro­no­mia cata­lana és molt. Perquè en el seu moment van saber posar plats, coberts i esto­va­lles a les bar­ques dels pes­ca­dors. Perquè en Joan Pedrell ha nas­cut física­ment en un dels men­ja­dors de Casa Gatell, i ha cres­cut davant del port, i la nis­saga ha mar­cat la cuina mari­nera que es fa a Cata­lu­nya. Entre­me­sos de peix i marisc, el romesco i l'alli­oli en són el pas­sa­ports. I els arros­sos, popets, espar­de­nyes, gade­gangs, raps i llo­bar­ros, els pro­ta­go­nis­tes d'aquest viatge cen­te­nari. Adéu sofre­gits, adéu fumets, adéu-siau sublim tàrtar de peix. Adéu res­pir del mar.

Estic trist. Des de la ter­rassa del pis de dalt de Casa Gatell, l'estol dels pals dels velers amar­rats al port se m'apa­reix com les llan­ces de la ren­dició de Breda, i en Joan, a taula, es vin­cla com el per­so­natge que al qua­dre de Velázquez lliura les claus de la ciu­tat. L'espe­rit de festa, la con­nexió amb la tra­dició, la trans­parència del pro­ducte són els seus fona­ments. Aquest és un any dur, ha ple­gat El Bulli, ha mort Santi San­ta­ma­ria, i la crisi ha obli­gat a tan­car el Drolma i el Lluçanès. Per aca­bar-ho d'ado­bar, les reta­lla­des Mic­he­lin ens han dei­xat un regust amarg. Jus­ta­ment Joan Roca m'expli­cava dijous, després de la pluja seca de la guia 2012, que Joan Pedrell va ser qui li va lliu­rar el pri­mer premi que va rebre el Celler, i n'elo­gi­ava la bon­ho­mia i savi­esa culinària, un pun­tal. Casa Gatell va ser els anys setanta dels pri­mers res­tau­rants d'arreu de l'Estat a rebre l'estre­lla, i hi va haver un moment que aquesta cuina en con­cen­trava tres a Cam­brils. En una pobra bar­raca surant damunt l'Amazònia vaig lle­gir aquesta frase: “Si la teva estre­lla no bri­lla, no inten­tis apa­gar la meva.” Sem­bla el joc d'algu­nes guies i gurus. Però els gus­tos de les guies pas­sen de moda, men­tre que per la cuina de Casa Gatell hi ha pas­sat la vida.