Llargues humitats

Durant aquests llargs i humits dies en què l'aigua en forma de pluja ha anat omplint pan­tans, des­bor­dant rie­res, empor­tant-se cot­xes i fent les mil i una per­re­ries en el tei­xit urbà de les ciu­tats, a casa meva han anat apa­rei­xent, pri­mer amb una certa timi­desa i con­tenció, unes humi­tats magnífiques al sos­tre. Aquest pri­mer moment de con­tenció de l'evidència de l'aigua en el nos­tre sos­tre va ser efímer. A cada rui­xat que hem anat ento­mant han anat apa­rei­xent de manera incon­nexa, aleatòria i repar­ti­des per tot arreu un munt de taques de dife­rents for­mes i diàmetres. Els pri­mers dies sem­blava que la cosa estava con­tin­guda i la zona ata­cada era només la sala d'estar, però amb la mateixa cele­ri­tat que l'aigua ha anat copant tot el ter­ri­tori català han anat apa­rei­xent taques a totes les estan­ces de casa nos­tra. Un fes­ti­val d'humi­tats que, com si es tractés d'una epidèmia, sem­blava no tenir fi. Els asse­guro que, encara que segons com podria sem­blar una futi­lesa, aquest nou pai­satge fami­liar té la pro­pi­e­tat d'anar-te posant de mal humor pen­sant, a cada taca nova que apa­reix, les des­pe­ses que et supo­sa­ran en el cas (molt pro­ba­ble) que l'asse­gu­rança et posi pro­ble­mes.

Tot i que ja tens el mal humor ins­tal·lat per les maleïdes taques, has estat una per­sona pre­vi­sora i, abans que les plu­ges tor­ren­ci­als hagin des­a­pa­re­gut del tot, fas les tru­ca­des per­ti­nents per solu­ci­o­nar el tema. Tru­ques al pre­si­dent de la comu­ni­tat, a la ges­to­ria que porta la comu­ni­tat, al tècnic res­pon­sa­ble del man­te­ni­ment de la comu­ni­tat i, quan reps la visita de les auto­ri­tats i cer­ti­fi­quen que sí, que aquesta des­trossa l'ha d'assu­mir la comu­ni­tat, comen­ces a res­pi­rar una mica més tran­quil·la. Durant uns dies no t'havia tocat la camisa a l'esquena pre­ve­ient pro­ble­mes a l'hora de deci­dir a qui li tocava res­pon­sa­bi­lit­zar-se del sinis­tre.

Una vegada tens el tema de la res­pon­sa­bi­li­tat resolt comença un altre període de neguit: se t'avisa que men­tre no hi hagi una pre­visió d'uns dies de bonança el teu sos­tre que­darà tal i com està.

Per tant, a no ser que, de manera anti­na­tu­ral, se'ns ins­tal·li l'estiu en ple desem­bre, pre­veus que hauràs de con­viure i veure com van aug­men­tant aques­tes taques que, una vegada asse­ca­des, són de color de gos com fuig, fins pas­sada, com a mínim, la pro­pera pri­ma­vera. Resig­nació. Perquè, per altra part, la pri­ma­vera, com tots sabem, acos­tuma a ser, nor­mal­ment, també plu­josa.