Aigües tèrboles

Ja ho diu en Rai­mon en una vella cançó: “la pluja no sap ploure: / o plou poc o plou massa; / si plou poc és la sequera, / si plou massa és el des­as­tre”. Tot i que el can­tant es refe­reix al País Valencià, dar­re­ra­ment hem pogut com­pro­var la cer­tesa d'aquesta asse­ve­ració a casa nos­tra. No feia tant temps estàvem pre­o­cu­pats per la manca de plu­ges, la terra neces­si­tava aigua i humi­tat perquè s'hi pogues­sin fer bolets, però vet ací que en pocs dies el cel es vestí de gris i deixà anar uns rui­xats que inun­da­ren camps de blat de moro, des­a­pa­re­gue­ren camins rurals per efecte de l'allau de ter­res, es des­bor­da­ren rie­res i a Girona fins l'Onyar va fer témer que es reproduïssin esce­nes d'inun­da­ci­ons pas­sa­des. Tot això m'ha fet pen­sar que han pas­sat els anys i aquells pro­jec­tes que ens havien d'asse­gu­rar que la ciu­tat dels qua­tre rius no tor­na­ria a patir per l'aigua dor­men ara el somni dels jus­tos fins que una desgràcia –que ningú desitja– els faci res­sus­ci­tar d'entre els expe­di­ents morts de fàstic en un calaix de l'Agència Cata­lana de l'Aigua. Em refe­reixo, és clar, a les pre­ses de capçalera i els camps inun­da­bles que s'havien de situar a Palol d'Onyar per con­tro­lar les avin­gu­des del riu o la cons­trucció d'una nova pla­ta­forma que subs­tituís l'actual plaça de Cata­lu­nya, un autèntic tap que pro­voca retenció i acu­mu­lació d'aigua per culpa dels seus pilas­tres poc adi­ents per rebre els embats d'una aigua embo­gida. Si no es va fer res de res en temps de bonança econòmica, em temo que ara, quan l'ACA arros­sega un deute de 1.400 mili­ons d'euros per culpa de la des­as­trosa gestió política d'un con­se­ller comu­nista força inepte que es posava la dis­fressa d'eco­lo­gista, no només no s'ende­garà cap obra sinó que són capaços de ven­dre's el paper dels pro­jec­tes a un par­ra­caire. I par­lant d'aigües tèrbo­les, ens arriba la notícia que els nous poders con­ver­gents de la Dipu­tació de Girona han deci­dit subs­ti­tuir el gerent del Con­sorci de la Costa Brava, càrrec que des de l'any 1983 ocu­pava Manel Serra, que ja havia tre­ba­llat amb pre­si­dents tant de CiU com d'ERC sense cap pro­blema. Tot­hom reco­neix la bona feina que ha fet el con­sorci tots aquests anys, però mal­grat això es diu que cal un “canvi de model” sense espe­ci­fi­car, és clar, quin serà aquest nou model que es vol pro­po­sar per a la gestió de l'aigua a les nos­tres comar­ques. No serà que les visi­ons con­tra­po­sa­des al si del Con­sell de Caixa Girona amb qui ara és pre­si­dent de la Dipu­tació pas­sen fac­tura? O pot­ser és que jo sóc un mal­pen­sat?