Opinió

Generalitat: perill

Aquest revisionisme o regressió, recentralitzador, és ja poderós, i per tant amenaçador, sempre començant per Catalunya

Segu­ra­ment vostè ja se n'ha ado­nat: en els dar­rers tres o qua­tre anys ha aug­men­tat molt, sobre­tot des de Madrid, la crítica a les auto­no­mies, cul­pant-les de caos i de dupli­ci­tat de com­petències i ser­veis, de desori en les des­pe­ses i de dèficits amenaçadors dels comp­tes públics del con­junt de l'Estat i també de posar bar­re­res a la uni­tat del mer­cat intern. És a dir, de quasi tot. Però és que aquest revi­si­o­nisme o regressió, recen­tra­lit­za­dor, és ja poderós, i per tant amenaçador, sem­pre començant per Cata­lu­nya, cal dir-ho? I és que ara vénen com a mínim qua­tre anys de poderós govern del PP, que això de la “uni­dad e igual­dad de todos los españoles” ho porta en els seus gens.

Però és que al veri­ta­ble nucli, doc­tri­nal i per­so­nal del PSOE què hi tro­bem?: d'entrada el nome­na­ment del Gon­za­lito Peces Barba per a la comissió Cons­ti­tu­ci­o­nal, els rei­te­rats exa­brup­tes de Guerra i de Rodríguez Ibarra (quel­com li devia pas­sar a aquest quan va estar de mes­tre de primària aquí) con­tra Cata­lu­nya i, sobre­tot, el jaco­bi­nisme radi­cal de Felipe González, Solana o Solc­haga, que va donar suport a la Loapa amb un PSC dubi­ta­tiu (vostès ja ho deuen recor­dar amb noms) i que va orde­nar un sis­tema de finançament autonòmic que donava pri­o­ri­tat radi­cal­ment a la soli­da­ri­tat sense límits, per exem­ple a favor de la seva Anda­lu­sia (amb pocs resul­tats, per cert), i que va per­ju­di­car, greu­ment i al llarg de 14 anys, Cata­lu­nya. I encara Don Felipe, ara un senyor en tots els sen­tits, sig­nava un arti­cle a El País, el juliol del 2010, per cert amb una tal Car­men Chacón, en què negava tota base per a la rei­vin­di­cació quant al dèficit fis­cal català amb l'Estat espa­nyol (!). O sigui, que ho tenim ben fotut i no són d'estra­nyar pac­tes d'estat d'ambdós par­tits per aquests temes.

Con­cre­tant més, els eixos argu­men­tals d'aquesta força amenaçadora són els matei­xos de sem­pre: els d'El Mundo, ABC, Intere­co­nomía, Tele 5 i també La 1, per no par­lar de La Razón...; de fa ja més de qua­tre anys i ara moneda cor­rent del PP: la neces­si­tat de més coor­di­nació (ull!) sigui amb lleis de bases o bàsiques o amb con­ferències Estat-auto­no­mies, en les quals el PP ja té majo­ria total. Soli­da­ri­tat (dos ulls!) que Rajoy acaba de dir –en lloc de com pensa reduir l'atur– que la vol aug­men­tar, i igual­tat de tots els ser­veis públics per a tots els ciu­ta­dans espa­nyols, sem­pre sense cap referència a l'esforç fis­cal de cada ter­ri­tori ni al que ara rep (ho han entès bé, els nos­tres nego­ci­a­dors a Madrid?). Ah, i l'eficiència.

Tot par­lant d'aquesta, és a dir, de la cura dels cos­tos dels ser­veis públics, enfront a la dupli­cació Estat/auto­no­mies fins i tot s'estan pro­duint ges­tos d'algu­nes auto­no­mies –totes del PP– per retor­nar a l'admi­nis­tració cen­tral com­petències– i ser­veis, sobre­tot la de salut (Múrcia, Cas­te­lla-la Manxa, Extre­ma­dura). Doncs bé, Foment del Tre­ball va fer un estudi en què esti­mava que els cos­tos deguts al fet que l'Estat a Madrid no s'havia apri­mat el que tocava per la gran trans­ferència de ser­veis supo­sa­ven ja el 1995 uns 200.000 mili­ons de pes­se­tes. Ho vaig com­pro­var, tafa­ne­jant per vostès al Minis­teri de Salut... al pas­seig del Prado: 15 pisos, edi­fici enorme (abans els sin­di­cats fran­quis­tes), 4.000 mili­ons de pres­su­post... ple de fun­ci­o­na­ris-es. Què fa? Lle­geixo a la infor­mació: gabi­net de la minis­tra i de les secre­ta­ries d'estat; gabi­net d'estu­dis, un pis sen­cer; coor­di­nació esta­tal de salut; rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals, pre­venció d'epidèmies en gene­ral i ens espe­cial de les afri­ca­nes i tro­pi­cals...; peró, ep!, ava­lu­ació de medi­ca­ments, que això sí que deu fun­ci­o­nar i pot­ser rajar i tot.

Una idea per als immi­nents coor­di­na­dors i estal­vi­a­dors per a l'eficiència popu­lars, gratuïta però que no ser­veixi de pre­ce­dent per­so­nal: que dels 720.000 fun­ci­o­na­ris que hi ha ara a Madrid –base econòmica fona­men­tal per la capi­tal– n'eli­mi­nin uns 100.000, per començar, tot ofe­rint-los un tras­llat a pro­vin­cias.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.