Promeses

En aca­bar la Segona Guerra Mun­dial, França volia que­dar-se la conca del Ruhr, en ter­ri­tori ale­many. No se'n van sor­tir per l'opo­sició del Regne Unit i dels Estats Units. Temien que una cessió ter­ri­to­rial a França anés seguida d'una recla­mació simi­lar de Sta­lin. En aquell moment, Schu­man, de la part fran­cesa, i Ade­na­uer, de l'ale­ma­nya, van posar els fona­ments del que havia de ser el Mer­cat Comú, el nucli de la Unió Euro­pea. A més, els dos polítics van mani­fes­tar la idea que tot progrés cap a la uni­tat euro­pea exi­gia una cessió de sobi­ra­nia de les naci­ons i els estats. De pas­sada, França con­fi­ava que amb una Europa unida seria més fàcil tenir Ale­ma­nya sota con­trol. Gran pre­visió.

La cessió de sobi­ra­nia no només implica que un país no és lliure per pren­dre les seves deci­si­ons, sinó que, en democràcia, i anant a l'extrem, implica que el seu govern perd la capa­ci­tat de fer pro­me­ses elec­to­rals. És cert que aquest ter­ri­tori sem­pre ha estat molt ado­bat a l'exa­ge­ració. Tots recor­dem exem­ples de pac­tes que no es com­plei­xen. Fins i tot quan s'han assu­mit en seu par­la­mentària. Però els polítics saben que han de com­plir un cert per­cen­tatge de pro­me­ses per no per­dre el crèdit.

El que pas­sarà ara és que aquesta cessió de sobi­ra­nia s'aca­barà accep­tant perquè no hi ha alter­na­tiva. La des­trucció de l'euro tin­dria con­seqüències nefas­tes en alguns, no tots, països euro­peus. I en el cas con­cret de l'Estat espa­nyol, sense l'euro retro­ce­di­ria al nivell social dels anys sei­xanta. Pre­pa­rin-se a sen­tir d'aquí a uns anys pro­me­ses elec­to­rals molt més rea­lis­tes. O més ale­ma­nyes, si volen.