Opinió

Carta a l'euro

M'agradaria que els nostres fills veiessin una Catalunya dins del conjunt europeu

Esti­mat euro:

He bui­dat el mone­der sobre la taula i he clas­si­fi­cat les mone­des que con­te­nia i que repre­sen­ten uni­tats teves o cèntims. Ha estat interes­sant. Més de la mei­tat eren eme­ses per altres estats euro­peus. He tro­bat la figura que repre­senta la república fran­cesa, el rei Balduí de Bèlgica i la reina Bea­triu dels Països Bai­xos, la porta de Bran­den­burg de Berlín, l'arpa irlan­desa, una moneda de 50 cèntims por­tu­guesa. A la resta, hi havia el rei Joan Car­les, Cer­van­tes i la façana de la seu de San­ti­ago de Com­pos­tel·la. La presència nom­brosa de mone­des estran­ge­res és resul­tat del turisme, però també del comerç. És bo que ens cone­guem. I tu repre­sen­tes els dis­set estats que t'hem adop­tat.

La meva gene­ració encara s'enten­dreix quan veu els símbols d'aquells països. És pot­ser l'enyo­ra­ment d'aquell nord enllà, més ric i més culte del que parla Sal­va­dor Espriu. Però també és tenir consciència de tenir entre les mans una moneda que ha estat i és forta, la mateixa que uti­lit­zen els ale­manys, els holan­de­sos i els fin­lan­de­sos, entre d'altres, que són estats seri­o­sos. Dar­re­ra­ment has rebut molts atacs i estic segur que et dol. Hi ha qui parla de liqui­dar-te, que equi­val a recor­dar que podem suïcidar-nos. El dret al suïcidi és ben real i al nos­tre abast, però no l'exer­ci­rem, espero, pel bé de tots.

Crec que pots estar rela­ti­va­ment tran­quil. I dic rela­ti­va­ment perquè hi ha deu estats de la nos­tra Unió Euro­pea que no t'han accep­tat, i alguns dels que et tenen a casa poden can­viar de govern i pen­sar a tor­nar a altres temps, en què tenien mone­des pròpies.

Per­so­nal­ment, crec que la teva cre­ació va ser ago­sa­rada, una mica avançada en el temps, però corat­josa i mos­tra de con­fiança en el futur. Les oca­si­ons s'han d'apro­fi­tar quan es pre­sen­ten, perquè no poden tor­nar mai més.

Pot­ser sí que vàrem començar la casa per la teu­lada, amb la moneda única, però ara hem d'anar bas­tint els pisos de sota. Es va començar fa més de sei­xanta anys amb la Comu­ni­tat Euro­pea del Carbó i de l'Acer (CECA). Després, va arri­bar la Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea i final­ment la Unió Euro­pea, que repre­senta molt, però encara no és gran cosa.

El procés és llarg, però crec que arri­barà a bon port. Després de la política monetària única que repre­sen­tes, hau­rem de con­ti­nuar fent pas­sos enda­vant. Serà el torn de la política fis­cal, de la política social i final­ment de la política política. Els can­vis són lents, si no són con­seqüència de guerra –con­fio que no– o de cri­sis econòmiques com la que estem vivint, de resul­tes dels nos­tres errors i de la nos­tra cobdícia. Jo ja no ho veuré, però em sento euro­pe­ista i m'agra­da­ria que els nos­tres fills i els nos­tres néts pogues­sin veure una Cata­lu­nya, accep­tada com el que és, dins del con­junt euro­peu. I que tu et man­tin­guis en el cen­tre dels nos­tres inter­can­vis: la moneda euro­pea.

Ja sé que tens defec­tes. Tenir-te sig­ni­fica que tots hem de córrer al mateix ritme i que no podem que­dar endar­re­rits. Els uns hem d'apren­dre dels altres i no és fàcil, ja que tots tenim cul­tura pròpia.

Per molts anys, i amb tot el meu afecte,

Fran­cesc Cabana



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.