La UdG i Girona

Girona era encara una mica grisa i negra fa vint anys quan el Par­la­ment de Cata­lu­nya va apro­var la cre­ació de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG). En aquest temps, la ciu­tat i la uni­ver­si­tat han cres­cut i s'han trans­for­mat. A vega­des mirant-se massa de lluny, a vega­des fins i tot amb recel; d'altres, en canvi, amb la passió d'un ena­mo­ra­ment recent, i final­ment amb la madu­resa d'anys de relació. La UdG ha pro­vo­cat can­vis impor­tants a la ciu­tat: al Barri Vell, on s'han recu­pe­rat edi­fi­cis i espais i on els estu­di­ants han por­tat vida nova; a Mon­ti­livi, on es con­cen­tra bona part dels equi­pa­ments, i, els últims anys, a la Cre­ueta, amb el Parc Tec­nològic. És evi­dent que, sense la UdG, el pols de la ciu­tat (econòmic, cul­tu­ral i tec­nològic) seria un altre. La UdG està afron­tant moments molt com­pli­cats. La forta reta­llada pres­su­postària és dolo­rosa, però, tal com fa la resta de la soci­e­tat en gene­ral, cal apren­dre a viure amb menys recur­sos. Però el que és impor­tant, sobre­tot, és mirar cap al futur. Sovint, molt més que no pas mirar enrere, no fos cas que des­cobríssim que no tot ho vam fer bé.