Els diners del rei

Des­co­nec quin grau de detall tindrà la infor­mació que la Casa del Rei farà pública abans d'aca­bar l'any sobre les seves des­pe­ses. Però es pot afir­mar que el senyor Cos­cu­bi­ela està a punt de com­plir, ni que sigui de forma par­cial, el desig –expres­sat durant la cam­pa­nya elec­to­ral– de saber com es gas­ten el més de vuit mili­ons d'euros que els con­tri­bu­ents des­ti­nem cada any a satis­fer les neces­si­tats del cap de l'Estat i la seva família.

Ja sé que l'anunci no és espon­tani; que res­pon a la volun­tat de mar­car distància amb l'ano­me­nat cas Urdan­ga­rin i d'apai­va­gar el sen­ti­ment de des­con­fiança, cada cop menys difús i més cor­pori, de molts ciu­ta­dans en relació amb l'ús que es fa dels diners públics. Tot i la seva forçada espon­taneïtat, el com­promís de trans­parència que va adqui­rir ahir la Casa del Rei deixa en evidència aquells que, com el par­tit del senyor Cos­cu­bi­ela, recep­ten allò que, de moment, no volen pren­dre.

Jo també en tinc mol­tes ganes, de saber com es gasta el rei els diners de tots. Però tinc el mateix interès a conèixer què en fan els par­tits polítics. No sur­ten del mateix calaix, els que reben per finançar majo­ritària­ment la seva acti­vi­tat? Si els ciu­ta­dans tenim dret a saber, posem per cas, quants emple­ats té i quins sous paga la Casa del Rei, no veig per què no hem de tenir la mateixa infor­mació dels par­tits polítics. Ja ho vaig escriure en una altra ocasió: sé que la llei no els obliga a pen­jar-la al web, aquesta infor­mació; però tam­poc no els ho pro­hi­beix. Igual que al rei.