Salta a la casella següent

El procés de cons­trucció naci­o­nal de Cata­lu­nya segueix avançant, com si fos un joc de l'oca on la case­lla de sor­tida és Espa­nya i la d'arri­bada una Cata­lu­nya inde­pen­dent. Haig de con­fes­sar que de petit odi­ava aquest joc de taula d'avanços i retro­ces­sos. El tro­bava avor­rit i lent. Suposo que molts ciu­ta­dans d'aquest país tenen la mateixa sen­sació i mol­tes vega­des per­dem la paciència tots ple­gats, sobre­tot quan ens tre­uen el dau de les mans i ens fan tram­pes davant dels nas­sos.

Tot i amb això, és inne­ga­ble que anem fent camí. Aquests dies hem tin­gut algun exem­ple ben clar d'aquest avenç cap a la lli­ber­tat que ja és irre­ver­si­ble. No fa gaire encara érem a les pri­me­res case­lles del tau­ler. Par­lar d'inde­pendència era cosa de radi­cals i eixe­le­brats, i a les enques­tes era una opció abso­lu­ta­ment mar­gi­nal. Un dia, però, algú va tenir la pen­sada de fer un referèndum a Arenys de Munt, i el país va avançar una case­lla. Després van venir dese­nes de pobles d'arreu de Cata­lu­nya, amb cen­te­nars de milers de per­so­nes par­ti­ci­pant-hi, fins i tot al Cap i Casal. Això ens va fer sal­tar unes quan­tes case­lles més.

Dies enrere hem tin­gut un altre salt, un de ben gros, amb la cons­ti­tució de l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència, amb més de 150 pobles i ciu­tats adhe­rits, inclo­ent-hi més de la mei­tat de les capi­tals de comarca del país. No és casual que la pri­mera con­creció ins­ti­tu­ci­o­nal del movi­ment sobi­ra­nista trans­ver­sal que cada cop s'estén més per Cata­lu­nya hagi estat a escala muni­ci­pal. El sen­ti­ment inde­pen­den­tista no ha nas­cut pas a les elits polítiques o soci­als sinó a les bases de la soci­e­tat, al marge dels par­tits polítics, que fan mans i mànigues per aco­mo­dar-se a la nova situ­ació. I aques­tes bases pres­si­o­nen el sis­tema des de sota, per la qual cosa les pri­me­res fil­tra­ci­ons són a nivell dels ajun­ta­ments. No és tam­poc casual que hi hagi alcal­des de tots el par­tits (menys el PP). Com a cirera del pastís, l'impul­sor és un alcalde d'Unió Democràtica, par­tit que també sent la pressió sobi­ra­nista de les seves bases. La case­lla final és més a prop del que ens sem­bla. És pro­ba­ble que per­dem algun torn i fins i tot que retro­ce­dim una mica, però ja no tor­na­rem pas a la case­lla de sor­tida.