Els pinten bastos

Sem­bla que la gestió del senyor Iñaki Urdan­ga­rin davant dels seus nego­cis i empre­ses ha com­por­tat uns quants recels a la fis­ca­lia, que, després de mesos d'indi­cis, ha optat per inves­ti­gar, sense voler fer ni una con­cessió, tot el que gira al vol­tant dels entra­mats dels nego­cis que el duc de Palma i els seus socis van cons­truir.

Sem­bla que una de les ins­ti­tu­ci­ons que pre­si­dia aquest senyor, l'Ins­ti­tut Nóos (ins­ti­tució que, en teo­ria, tre­ba­llava sense afany de lucre) va rebre, des del 2004, diners públics que es van des­viar a altres empre­ses seves amb una clara volun­tat lucra­tiva. Pel que lle­gim als dia­ris, sem­bla que tot i que això va anar pas­sant al llarg d'uns quants anys i que el govern balear i el govern valencià van anar assig­nant dife­rents encàrrecs a les empre­ses d'Urdan­ga­rin, ara se'n fan creus de l'ús i abús dels diners que se'ls havia pagat.

I jo em pre­gunto ¿a part d'estar enfa­dats amb el senyor Urdan­ga­rin, que, si s'acaba demos­trant el que diu la premsa, ja li val!, no hauríem d'estar molt i molt pre­o­cu­pats i empre­nyats, dema­nant les expli­ca­ci­ons que toquin i les dimis­si­ons opor­tu­nes i necessàries, amb aquells que adju­di­ca­ven els diners i no con­tro­la­ven ni el seu ús ni el seu destí?

El que hau­ria de pas­sar en un país nor­mal, amb un fun­ci­o­na­ment nor­mal i amb res­pon­sa­bles polítics nor­mals és que sem­pre que una empresa o una fun­dació rebés diners públics, es vigilés amb cura i espe­rit fis­ca­lit­za­dor que tots aquells diners esti­gues­sin ben inver­tits i reper­cu­tis­sin, d'una manera o altra, en la soci­e­tat.

Durant molt de temps l'apa­rença d'aquest ben plan­tat espor­tista d'elit, exju­ga­dor del Barça d'hand­bol i basc (això li dóna, entre nosal­tres, un plus afe­git) ens sem­blava, com a mínim a mi, asse­nyat, dis­cret i, fins i tot, honest. Però, vist el que hem vist, ara, com en mol­tes oca­si­ons a la vida, ens cal­dria can­viar aque­lla dita que “no n'hi ha prou que la dona del Cèsar sigui honesta, també ha de sem­blar-ho” per una que deixés clar que ens és igual si la dona del Cèsar sem­bla honesta, allà ella amb la seva imatge, el que sí que exi­gim, d'ella i d'aquells que gau­dei­xen de pri­vi­le­gis “reials”, és que real­ment ho siguin.

Es pre­veu que aquesta inves­ti­gació serà llarga; ja ho pot ser, tenint en compte el que ara mateix s'hi està jugant la corona espa­nyola. Aquest escàndol pas­sarà una fac­tura ine­vi­ta­ble i sense retorn a la imatge d'aquesta nos­tra reia­lesa. Pot­ser ja seria hora.