Traduint

La notícia publi­cada per aquest diari el prop­pas­sat dis­sabte dia 17, a la seva pàgina 28, tenia la per­versa gràcia de ser una d'aque­lles davant les quals un no sap si fer-se un fart de riure o bé un tip de plo­rar.

Resulta ser que ara (i per dir-ho sense la menor cor­recció política) l'axar­ne­ga­ment toponímic del país no és obra ja tan sols d'obs­curs fun­ci­o­na­ris com els que, en temps glo­ri­o­sos, gira­ven Sant Quirze en San Qui­rico o el Pic dels Tres Hereus en Pico de los Muy Feli­ces (en aquest cas, el tal obs­cur, deu­ria ser per més inri algú con­vençut de saber francès).

No és tam­poc tan sols mèrit idèntic objec­tiu d'alcal­des­ses­ses actu­als que, en nom de la democràcia (qui tra­di­ci­o­nal­ment més devot d'aquesta que el par­tit on mili­ten?), pre­te­nen subs­ti­tuir el topònim Maó pel de Mahón, Mahó o qual­se­vol altra forma més o menys cas­te­lla­nit­zant.

No. Ara ja no cal plànyer-se (tot con­so­lant-se alhora) pen­sant que la des­per­so­na­lit­zació galo­pant és culpa de per­ver­ses maqui­na­ci­ons d'espa­nyols endar­re­rits i dolen­tots.

Ara l'esto­cada prové ni més ni menys que de Sant Goo­gle Maps (ora pro nobis). És a dir, d'un progrés inne­ga­ble que, ves per on, aquí va de bra­cet amb la barbàrie. La de tra­duir tota deno­mi­nació viària cata­lana a la impe­rial llen­gua: Ronda de Arriba, Jua­nito Mar­to­rell (que deu ser el de Tirando al Blanco), Vir­gen (per Nos­tra Senyora), etc.

Pot­ser es tracta del típic error mecànic d'aques­tes màqui­nes idi­o­tes de tra­duir (tot i que més idi­o­tes són els humans que hi cre­uen i que volen dele­gar-los el que només a ells per­toca –sense errors ni hor­rors– de fer).

En tot cas, atro­ci­tats d'aquesta mena sem­pre fan molta més angúnia que quan, en el procés invers, un es troba amb un pilo­taire de nom Lle­geixo Messi (!). I és que la basca, més que del sen­ti­ment iden­ti­tari ferit (tot i que també), neix davant l'espec­ta­cle del per­petu atro­pe­lla­ment del feble.