Opinió

De quins valors parlem?

Per a garantir
el benestar de la ciutadania, la promoció dels valors és
el mitjà adequat?

En les elec­ci­ons autonòmiques del 2010 Artur Mas va diri­gir una carta als elec­tors que començava dient: “Els millors valors de Cata­lu­nya són el tre­ball, l'esforç, el mèrit, la capa­ci­tat d'estar oberts al món, la cre­a­ti­vi­tat, la passió, l'espe­rit inno­va­dor...” En plena cam­pa­nya de les elec­ci­ons gene­rals, Josep Antoni Duran i Lleida afir­mava que calia recu­pe­rar els valors de sem­pre, entre d'altres, la vida, la dig­ni­tat, la justícia, la pau, la lli­ber­tat, el bé comú davant l'ego­isme, la pri­ma­cia de la moral, el com­promís comu­ni­tari, el sen­tit de la ver­go­nya, la família, l'empresa, l'amis­tat civil i la cul­tura de l'esforç. L'octu­bre pas­sat, el govern de la Gene­ra­li­tat va apro­var el pro­grama per tirar enda­vant el pla naci­o­nal per a la pro­moció dels valors a Cata­lu­nya. Fa poc, la vice­pre­si­denta del govern, Joana Ortega, apos­tava perquè l'aus­te­ri­tat sigui a par­tir d'ara el valor bàsic dels cata­lans.

Ben­vin­gu­des siguin les apel·laci­ons als valors en una soci­e­tat, la nos­tra, afec­tada d'ano­mia greu, amb totes les excep­ci­ons que vul­gueu. Però, temo, que, d'entrada, hi ha una con­fusió ter­mi­nològica i con­cep­tual entre valors i qua­li­tats (atri­buts o mane­res d'ésser). La llista d'Artur Mas aplega qua­li­tats que es donen o no indi­vi­du­al­ment en els cata­lans i que, si fos­sin segui­des mas­si­va­ment, cons­ti­tui­rien una manera d'ésser col·lec­tiva dels cata­lans. Déu n'hi do, però res més. A la llista de Duran i Lleida s'hi bar­re­gen valors supe­ri­ors, qua­li­tats, referències morals i opci­ons per­so­nals. L'aus­te­ri­tat de Joana Ortega no pot ser con­si­de­rada un valor bàsic –i menys en aquest moment–, sinó l'opció de les per­so­nes que ten­dei­xen a pres­cin­dir del que és super­flu i a depu­rar el que és neces­sari.

També s'oblida la gènesi dels valors. Un valor supe­rior reque­reix un con­sens gene­ral de la comu­ni­tat que l'adopta, for­jat al llarg del temps, i un sen­ti­ment gene­ral assu­mint que aque­lla con­ducta o prin­cipi com­porta una obli­gació moral. Reu­nei­xen aques­tes con­di­ci­ons, per exem­ple, la passió o el sen­tit de la ver­go­nya? Un valor no es crea per decret.

Per què ara tanta agi­tació al vol­tant dels valors? No hi ha crisi de valors. Sabem per­fec­ta­ment quins són els valors supe­ri­ors, que en bona part coin­ci­dei­xen amb els drets humans i lli­ber­tats fona­men­tals esta­blerts, entre d'altres tex­tos nor­ma­tius, en l'Esta­tut d'auto­no­mia de Cata­lu­nya i en la Carta dels drets fona­men­tals de la Unió Euro­pea. Resulta acla­ri­dor per no per­dre's en propòsits i diva­ga­ci­ons inútils relle­gir els preàmbuls d'aquests dos tex­tos. Declara l'Esta­tut que “el poble català con­ti­nua pro­cla­mant avui com a valors supe­ri­ors de la seva vida col·lec­tiva la lli­ber­tat, la justícia i la igual­tat”; i la Carta expli­cita que “la Unió està fona­men­tada sobre els valors indi­vi­si­bles i uni­ver­sals de la dig­ni­tat humana, la lli­ber­tat, la igual­tat i la soli­da­ri­tat”.

El pro­blema rau en el reco­nei­xe­ment, res­pecte i apli­cació dels valors supe­ri­ors. I això és una res­pon­sa­bi­li­tat i un deure que con­cer­nei­xen tota la soci­e­tat, la política i la civil, les con­duc­tes indi­vi­du­als i les de grups soci­als, par­tits polítics, sin­di­cats, empre­sa­ris, ban­quers, pro­fes­si­ons libe­rals..., bo i pun­tu­a­lit­zant que la res­pon­sa­bi­li­tat d'un parat o d'un jubi­lat no és pas la mateixa que la d'un polític o d'un ban­quer. Per con­tra, el deure és uni­ver­sal.

No seria millor que el Govern encar­regués a per­so­na­li­tats inde­pen­dents de diversa sen­si­bi­li­tat ideològica l'anàlisi de quins són els “valors” o com­por­ta­ments que de facto fun­ci­o­nen i domi­nen en la nos­tra soci­e­tat i s'impo­sen als valors supe­ri­ors que ja tenim estatuïts?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.