Sant Google

Què faríem sense Goo­gle?, es pre­gun­tava un col·lega l'altre dia. Doncs tru­car a l'arxiu, mirar l'enci­clopèdia, con­sul­tar el dic­ci­o­nari o bus­car en la guia telefònica. És a dir, el què fèiem no fa pas tants anys. Això sí, allò que abans ens ocu­pava uns quants minuts, ara ho sabem en segons. La imme­di­a­tesa i la fia­bi­li­tat han estat una de les claus de l'èxit de Goo­gle, que és com el Gran Germà que tot ho sap, que tot ho esbrina i que tot ho troba. Què faríem sense Goo­gle o què faria Goo­gle sense nosal­tres, sense els usu­a­ris que cada dia hi fem mili­ons de cer­ques? En l'època actual i a inter­net, sobre­tot, ja s'ha demos­trat tot sovint que de les coses que ara són un èxit d'aquí a qua­tre dies ningú se'n recorda. De moment, el més popu­lar dels cer­ca­dors va sub­sis­tint perquè ha tin­gut la capa­ci­tat de rein­ven­tar-se i de millo­rar-se amb nom­bro­ses apli­ca­ci­ons. També perquè, en gene­ral, sem­pre ha estat molt obert a la diver­si­tat lingüística. El català, per exem­ple, és pre­sent a totes les apli­ca­ci­ons de Goo­gle des dels ini­cis. Per tot això, sobta i molt aquesta tra­ducció a la babalà que ha fet de pobles i car­rers cata­lans. I, fran­ca­ment, no em crec la versió que ha donat la com­pa­nyia. Bases de dades poc fia­bles, han dit. Jo més aviat penso que hi ha hagut intenció. La d'aquells que menys­preen la diver­si­tat, la d'aquells que no supor­ten i no ente­nen que aquí, com a Polònia, a Itàlia o a qual­se­vol país nor­mal, els noms de les ciu­tats, dels car­rers i dels veïnats són només els de la llen­gua pròpia. I escol­tin, senyors de Goo­gle: s'afa­nyin a rec­ti­fi­car el seu monu­men­tal error. No fos cas que, pel camí, per­des­sin uns quants devots.