Un any de govern és una anècdota

Aquest diari va fer ahir un excel·lent i com­pletíssim dos­sier sobre el pri­mer any de govern d'Artur Mas. Si encara no l'han lle­git, ho facin. Es tracta d'un bon tre­ball ela­bo­rat des de la pers­pec­tiva més estric­ta­ment periodística: l'anàlisi política pròpia con­tras­tada i com­ple­men­tada amb l'opinió dels experts en les matèries en què el govern té com­petència, molts dels quals, per cert, han renun­ciat a fer cap valo­ració numèrica de l'exe­cu­tiu, pro­ba­ble­ment en con­si­de­rar que seria massa sub­jec­tiva. I és veri­tat. Quins barems hauríem de fer ser­vir per con­cloure que el gabi­net de Mas ha apro­vat o suspès? Per més que els resul­tats de les urnes hagin estat bons per a Con­vergència i Unió i per més que els ente­sos en els afers de la gestió pública puntuïn més alt o més baix, en aquest país on tot­hom es veu amb cor d'esme­nar el direc­tor de la seva empresa, l' entre­na­dor del Barça, el pre­si­dent del govern i qual­se­vol que no sigui un mateix, l'exe­cu­tiu del país sus­pendrà, sem­pre i amb una rotunda segu­re­tat, tots els exàmens ciu­ta­dans que es facin en les tertúlies de cafè, ens els fòrums inter­nau­tes o en qual­se­vol altre lloc on els exa­mi­na­dors se sen­tin veri­ta­ble­ment lliu­res.

Allò que de veri­tat i seri­o­sa­ment per­met apro­var o sus­pen­dre un govern és l'anàlisi mace­rada en la pers­pec­tiva tem­po­ral, quan ja no hi ha rec­ti­fi­ca­ci­ons pos­si­bles i el pòsit del tre­ball encer­tat o erroni encara és visi­ble. Es veurà pot­ser en el futur que el gabi­net de Mas ha posat en aquest pri­mer any la pri­mera pedra de l'escala que ha de per­me­tre sor­tir de l'atur els més de 600.000 cata­lans que ara hi són ofi­ci­al­ment i tots els joves que no han tin­gut l'opor­tu­ni­tat de ser-hi comp­ta­bi­lit­zats? Es veurà pot­ser, un dia més enllà, que l'actual exe­cu­tiu ha posat els fona­ments d'una política indus­trial més basada en la radi­cació no pas en l'expor­tació de capi­tal i de talents? Podrem com­pro­var en un temps a venir que el govern con­ver­gent d'avui ha relli­gat amb deter­mi­nació una estruc­tura fis­cal que ens faci més inde­pen­dents? Adver­ti­rem en l'horitzó dels dies que la feina del govern d'avui pre­pa­rava l'adve­ni­ment d'un govern sobirà? Qui sap si un dia veu­rem alguna cosa o res de tot això, però avui no ho veu­rem pas perquè l'enor­mi­tat de les tiso­res ens tapa el camp de visió.