A Girona, el rei Baltasar encara és pintat

Pintar-se la cara per fer de Baltasar podia tenir un sentit fa vint anys, quan trobar negres al carrer era una cosa exòtica. Avui dia, un negre pot ser president dels Estats Units però, en canvi, un de Girona ho té difícil per ser Baltasar. Deu ser que a Girona, per fer de majestat d'Orient cal tenir algun pedigrí o posar l'amiguisme abans que la lògica i el sentit comú. Si antigament no hi havia homes per les representacions teatrals, era lògic que les dones es disfressessin d'homes; si no hi havia persones de color, trobo molt acceptable que algú s'hi pintés, però ara això ja és ridícul, vergonyós i, fins i tot, ofensiu cap als nens negres, que no deuen entendre res quan recullen el regal d'un Baltasar tan fals. “Els nens només ho miren amb els ulls de la il·lusió”, em dirà molta gent, “No veuen res anormal.” Els nens tindran tota la il·lusió que vulguis, però no són babaus. Si estiguéssim en un país d'Àfrica i, tot i haver-hi milers de blancs, pintéssim un negre de rei blanc, no ho trobaríem absurd? Però això no és impediment perquè jo faci la meva carta als Tres Reis d'Orient. No els demano massa. Només que, malgrat les darreres sentències i del triomf esclatant del PP arreu, aquest any, parlin, encara, en català.