Mogui fitxa, senyor ministre

El Minis­teri de l'Inte­rior actuarà sem­pre d'acord amb la lega­li­tat. I el govern de l'Estat res­pec­tarà l'Esta­tut, així com les ins­ti­tu­ci­ons, la iden­ti­tat i la rea­li­tat de Cata­lu­nya. Pot actuar de cap altra manera, un govern democràtic? Per què, doncs, el minis­tre Fernández Díez va tro­bar neces­sari fer menció explícita d'aquests com­pro­mi­sos? Per denun­ciar l'incom­pli­ment dels seus pre­de­ces­sors? O, sim­ple­ment, perquè sap que hi ha molta gent, a Cata­lu­nya, no se'n refia, del PP?

El recel, la des­con­fiança amb el par­tit de la dreta espa­nyo­lista, és evi­dent. S'ha produït cap gest, cap decla­ració, que pugui convèncer ningú que l'hos­ti­li­tat amb què els popu­lars han trac­tat Cata­lu­nya els dar­rers anys min­varà, ara que ja gover­nen l'Estat? S'ha emès cap senyal de pene­di­ment, s'ha pres cap decisió que pugui ser per­ce­buda com un símptoma inequívoc de res­pecte democràtic, de com­pli­ment efec­tiu i no pas retòric de la lega­li­tat?

Pot­ser la res­posta inde­fec­ti­ble­ment nega­tiva a totes aques­tes pegun­tes explica la valo­ració que els cata­lans fan de la prin­ci­pal diri­gent del PP a Cata­lu­nya, la senyora Sánchez-Camacho, la qual, quan mira enrere, només hi pot veure el senyor Rivera i el senyor Laporta. I explica, també, la limi­tada con­fiança que tenen els cata­lans en la capa­ci­tat del govern popu­lar per con­duir l'Estat cap a la superació de la crisi. “Junts ens sal­va­rem; sepa­rats ens ofe­ga­rem.” Si ho creu de veri­tat, mogui fitxa, senyor minis­tre!