Biblioregal

Com escri­via fa pocs dies en aquest diari l'Emili Tei­xi­dor, tenir una bona bibli­o­teca a mà és un regal que pot­ser no apre­ciem prou. I ara ha estat època de regals: i té sen­tit rega­lar quel­com de gratuït, no només perquè l'accés gratuït al car­net de bibli­o­te­ques de Cata­lu­nya ens ha cos­tat (i ens costa) esforços i diners a tots: sinó també perquè, més que posar-hi un preu, val la pena posar-ho en valor. De vega­des un bon regal és obrir els ulls a una rea­li­tat enri­qui­dora però pot­ser des­co­ne­guda. Com qui regala, posem per cas, el bagul dels secrets del besavi o l'impe­ca­ble reci­tal d'un poema après a l'escola.

Sota casa hi ha, per exem­ple, la Bibli­o­teca Sagrada Família, inte­grada dins del cen­tre cul­tu­ral i eri­gida just damunt del mer­cat: ascen­sors de càrrega de fruita i peix, remor ale­gre sota els peus. La vida del barri con­viu amb una extensíssima oferta de con­tin­gut lite­rari i de ser­veis. Aviat podrem dir que no hi ha cap població major de 5.000 habi­tants sense el seu ser­vei bibli­o­te­cari, una fita impor­tant en l'evo­lució del mapa bibli­o­te­cari ini­ciat per Prat de la Riba (amb pre­cur­sors com Víctor Bala­guer). Avui, una bibli­o­teca és un equi­pa­ment pro­per i que cadascú es pot fer a mida. Des dels senyors (quasi sem­pre senyors) que es con­cen­tren en la secció de dia­ris i revis­tes d'actu­a­li­tat, fins als joveníssims devo­ra­dors de còmics manga o de Tin­tins en àrab, pas­sant pels estu­di­ants en recerca del silenci (i de l'espai) neces­sari per apro­var l'exa­men o els infants que posen color als dibui­xos tot demos­trant, un cop més, que això de no pas­sar de la rat­lla és una con­venció molt poc post­mo­derna.

Les dades fre­des diuen que 372 bibli­o­te­ques muni­ci­pals, que tres (de moment) de pro­vin­ci­als, que més de 335 d'espe­ci­a­lit­za­des (pri­va­des o públi­ques), que 156 d'uni­ver­sitàries, 11 bibli­o­bu­sos i una joia de la corona, la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, com a gran refe­rent en ter­mes de patri­moni bibli­ogràfic, digi­ta­lit­zació i cata­lo­gació: i la tasca encara con­ti­nua. Això sig­ni­fica que l'“estat del benes­tar cul­tu­ral” que apun­tava Tei­xi­dor exis­teix, i que no és petit. L'aposta que hi ha fet el país ha estat deci­dida. Durant els anys de bonança s'han fet equi­pa­ments de dimensió exa­ge­rada i de con­tin­gut dis­cu­ti­ble, però una bibli­o­teca és un con­tin­gut en si mateixa. Posar en valor això, en aquests anys de crisi, sig­ni­fica millo­rar encara més la qua­li­tat del seu ser­vei. I si la crisi ha de reduir el ritme de cons­trucció, o fer actu­a­lit­zar els cri­te­ris del mapa bibli­o­te­cari, també ha de donar un nou impuls a altres polítiques per garan­tir un ser­vei coor­di­nat, cohe­rent, eficaç, dinàmic i modern. Evi­dent­ment que caldrà abor­dar la intro­ducció de les noves tec­no­lo­gies en el con­sum lite­rari, però sobre­tot caldrà desen­vo­lu­par al màxim allò de què ja dis­po­sem: la cohesió del sis­tema, que s'ha d'enfor­tir més; un cos de bibli­o­te­ca­ris ben for­mat i ima­gi­na­tiu; uns espais de qua­li­tat apro­fi­ta­bles per a molts més diver­sos usos; uns lli­bres i col·lec­ci­ons que han de sor­tir molt més dels pres­tat­ges del que ja ho fan; i uns usu­a­ris que arran de la gran com­ple­xi­tat infor­ma­tiva del món en què vivim, arran de la invasió de dades i de les il·limi­ta­des pos­si­bi­li­tats comu­ni­ca­ti­ves, segu­ra­ment se sen­ten més neces­si­tats que mai d'una ori­en­tació. D'una pres­cripció. D'una guia.

La bibli­o­teca com a prin­ci­pal porta d'entrada a la cul­tura, a la infor­mació i a la comu­ni­tat. Ens hem fet un bon regal col·lec­tiu aquests anys: i, amb Nadal o sense, embo­li­car un car­net no és pas tan difícil.