Estratagema

Si els dic que no m'ho espe­rava, els estaré enga­nyant. M'ho espe­rava i, de fet, ja m'estra­nyava no sen­tir aquest dis­curs abans. Pri­mer va ser el senyor Rubal­caba dient allò que el PSOE havia de dir el mateix a tots els ter­ri­to­ris, en una claríssima referència al PSC. Després, la senyora Cha­con va ento­nar un mea culpa. El PSOE, va dir l'exmi­nis­tra de Defensa, es va equi­vo­car sacri­fi­cant el dis­curs social al ter­ri­to­rial. Una altra clara referència al PSC, que, si no m'equi­voco, encara és el seu par­tit.

I ara la meva pre­gunta és aquesta: calia? Era neces­sari fer aquesta abju­ració del cata­la­nisme del PSC? Ja veuen que poc costa posar segons quins prin­ci­pis als peus dels cavalls. Amb l'afe­git, a més, que con­ti­nua pas­sant el que ha pas­sat sem­pre: sovint, quan un polític català arriba al poder de l'Estat, s'esforça per fer-se per­do­nar el seu ori­gen. Només sé d'un cas, i era del PP, que no va caure en aquest error.

Però tot això, com diria Soraya Sáenz de San­ta­maría, és l'inici de l'inici. Sem­pre que el PSOE (o el PP) ha pas­sat a l'opo­sició fa de la uni­tat del ter­ri­tori que ells ente­nen que és Espa­nya la seva màxima pri­o­ri­tat. Uti­lit­zen com a estra­ta­gema de des­gast de l'adver­sari la defensa d'una Espa­nya que només exis­teix en els lli­bres esco­lars fets durant el fran­quisme.

El que passa és que no sé si la gent està ara per aguan­tar gai­res històries. I si no, que Chacón provi a fer un míting sobre això de la ter­ri­to­ri­a­li­tat del PSOE a la porta d'alguna agència que ges­ti­oni l'atur o
d'alguna empresa amb pro­ble­mes greus, a veure què passa.