Opinió

Preferim ‘las rubias'?

L'euro sembla que no podrà resistir gaires més espasmes de la conjuntura econòmica

Cada dia, en veure les pàgines de la premsa i en escol­tar les notícies de radio i tele­visió, és ine­vi­ta­ble que em vin­gui a la boca la frase: ja ho vaig avi­sar!

Acabàvem d'estre­nar l'efec­ti­vi­tat de la unió monetària quan van publi­car a La Van­guar­dia un diagnòstic com­pa­ra­tiu entre la vella pes­seta, defen­sada per un ser­vi­dor, i la neòfita moneda única, l'euro, apa­dri­nat per Luis Ángel Rojo, el dia 2 de gener de 2002. En aquell espe­cial dedi­cat a l'euro, titu­lat Cara a cara , vaig dei­xar palesa la meva postura, la mateixa que man­tinc ara i que en aquell moment ningú va basar en els con­tres, molt més pesants que els bene­fi­cis, que por­ta­ria apa­re­llada l'adopció d'un patró mone­tari tan enco­ti­llat com l'euro. La tan repe­tida incidència posi­tiva de l'ads­cripció a l'euro no ha sig­ni­fi­cat mai ni esta­bi­li­tat en els preus ni una inflació baixa que es tra­du­eixi en menys incer­te­ses econòmiques per als con­su­mi­dors, una millor pla­ni­fi­cació a llarg ter­mini per al sec­tor indus­trial i més cohesió social, ni que les polítiques econòmiques dels estats mem­bres s'hagin bene­fi­ciat d'una vigilància mul­ti­la­te­ral i una dis­ci­plina fis­cal comuna, que impedís la comissió d'errors greus, ni que els con­su­mi­dors i les empre­ses es bene­fi­ci­es­sin perquè la for­ta­lesa i dis­po­ni­bi­li­tat de l'euro aug­men­tava la com­petència entre les ins­ti­tu­ci­ons de crèdit, dis­minuïa els tipus d'interès, etc.

L'euro, una moneda que, insòlita­ment, pre­sen­tava un tipus de canvi ina­mo­vi­ble, va tan­car tota pos­si­bi­li­tat a ope­ra­ci­ons terapèuti­ques tan necessàries per con­ser­var la salut de l'eco­no­mia com les deva­lu­a­ci­ons, per la qual cosa és com­pren­si­ble que, en el moment del seu part, no fos gaire partícip de l'eufòria sísmica que va des­per­tar l'esde­ve­ni­ment, encara que ara, quan la divisa ideal ha pas­sat a ser una patata calenta que ens pre­senta cada matí una nova faç de des­as­sos­sec, pre­fe­ri­ria haver-me equi­vo­cat en el meu judici. I és que, almenys als més romàntics, els mal­de­caps de la moneda euro­pea ens por­ten a recor­dar amb ten­dresa a la pes­seta, el fruit de la com­bi­nació de coman­da­ment d'un esta­dista, el gene­ral Prim , amb l'enginy del seu minis­tre d'Hisenda, Lau­re­ano Figue­rola. La pes­seta va sobre­viure a can­vis de governs, de règims polítics i fins i tot als ava­tars d'una guerra civil… men­tre que l'euro sem­bla que no podrà resis­tir gai­res més espas­mes de la con­jun­tura econòmica i està amenaçat de ser subs­tituït en més d'un dels països que el patei­xen.

Resulta si més no curiós (a nosal­tres, per­so­nal­ment, ens sem­bla deso­la­dor) girar la vista enrere per veure com es va ven­dre l'euro enfront del que real­ment ha arri­bat a ser. Les pàgines ofi­ci­als de la UE dic­ta­mi­nen que “con­tri­bu­eix en gran mesura a l'esta­bi­li­tat econòmica, necessària per acon­se­guir més crei­xe­ment. Aug­menta la com­petència i la inno­vació, bene­fi­cia els con­su­mi­dors i alli­bera recur­sos per a altres àrees, com ara el benes­tar social i l'edu­cació. També reforça política­ment i econòmica­ment Europa…” No obs­tant això, a Espa­nya recor­dem, cada dia més, la nos­tra vella moneda, sobre­tot quan es tracta de preus… Sem­bla que s'iden­ti­fica cada vegada més la pes­seta amb una vida menys pro­blemàtica.

El retorn a la pes­seta seria una de les prin­ci­pals mesu­res de xoc que s'hau­rien d'adop­tar per inten­tar apedaçar la nos­tra com­pro­mesa situ­ació econòmica. Seria neces­sari que els nos­tres polítics escol­tes­sin a veus tan sàvies com les de Joseph Sti­glitz, que asse­nyala que: “L'euro està ferit i pot ser que no sobre­vis­qui, corre el risc de des­a­parèixer si no es genera una onada de soli­da­ri­tat, si no s'enge­guen solu­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals (…). El pro­blema és evi­dent, però la len­ti­tud i la debi­li­tat de la res­posta qüesti­o­nen la super­vivència de l'euro.”

Per la nos­tra banda, ja tot està dit… Pre­fe­rim las rubias!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.