Fukushima i els científics

En què devia estar pen­sant el nos­tre pre­si­dent Artur Mas quan escol­tava el dis­curs anti­nu­clear de l'escrip­tor Haruki Murakami en rebre el XXIII Premi Inter­na­ci­o­nal Cata­lu­nya. “ Les com­pa­nyies elèctri­ques del Japó es varen gas­tar grans quan­ti­tats de diners en publi­ci­tat, com­prant mit­jans de comu­ni­cació i fent creure als ciu­ta­dans que la pro­ducció d'ener­gia nuclear era abso­lu­ta­ment segura… Ara, els reac­tors nucle­ars, que eren en teo­ria tan efi­ci­ents, han pro­vo­cat una situ­ació dramàtica, com si algú hagués obert la porta de l'infern”, deia Murakami al nos­tre man­da­tari, que no feia cap gest d'assen­ti­ment a les parau­les del guar­do­nat. Com els científics varen dei­xar nucle­a­rit­zar un arxipèlag situat sobre qua­tre grans pla­ques tectòniques? “De fet, vivim sobre un niu de ter­ratrèmols”, va dir l'escrip­tor. Entre el públic hi havia una bona repre­sen­tació de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans.

Durant més de trenta anys he dedi­cat part de les meves acti­vi­tats polítiques i periodísti­ques a donar raons i suport al movi­ment anti­nu­clear. He dedi­cat alguns lli­bres a divul­gar l'immens perill biològic i ambi­en­tal que han com­por­tat els acci­dents de Three Mile Island, Txernòbil i Fukus­hima a causa de la fusió del nucli dels reac­tors (melt­down). Ara bé, el que m'ha moti­vat per sobre de tot han estat les meves con­vic­ci­ons ètiques rela­ci­o­na­des amb l'ús mili­tar de l'ener­gia nuclear, una tec­no­lo­gia que mai podrà des­lliu­rar-se del seu “pecat ori­gi­nal”: Hiros­hima i Naga­saki. Uns geno­ci­dis que encara espe­ren el seu “Nurem­berg”. L'ener­gia nuclear civil i mili­tar, com ens ho va mos­trar el fran­quisme, són dues cares d'una mateixa moneda. I Wes­ting­house, Gene­ral Elec­tric i Elec­tri­cité de France, que expor­ta­ren les seves patents per a Ascó i Van­dellòs, tenen el seu negoci estre­ta­ment rela­ci­o­nat amb la pro­li­fe­ració atòmica.

“La ciència és neu­tra”, ens diuen. Quina fal·làcia! Recor­dem el que li va dir el físic Robert Oppen­hei­mer, que havia col·labo­rat amb el desen­vo­lu­pa­ment de la bomba atòmica, al pre­si­dent Tru­man: “Pre­si­dent, tinc les mans taca­des de sang.” I Tru­man, cínica­ment, li va con­tes­tar: “Doncs, se les netegi amb el meu moca­dor.”

Al museu que s'ha inau­gu­rat a Ascó, amb una sofis­ti­cada arqui­tec­tura, enlloc hi ha cap referència a la con­nexió civil-mili­tar de l'ener­gia nuclear, ni als efec­tes del melt­down. L'asses­sor dels con­tin­guts, l'ine­fa­ble peri­o­dista científic Manuel Toha­ria, fidel ser­vi­dor del lobby nuclear espa­nyol, ha fet molt bé la seva feina encar­re­gada per l'Asso­ci­ació Nuclear Ascó-Van­dellòs. L'ANAV està con­tro­lada per “patri­o­tes cata­lans” que con­si­de­ren que una Cata­lu­nya inde­pen­dent i atòmica serà “més rica i plena”. Són polítics que en aquesta mega­tec­no­lo­gia (per fer bullir sim­ple­ment aigua) només hi veuen el poder del diner, del secret i del cen­tra­lisme energètic que com­porta. I, el que és pit­jor, tenen científics que els ava­len.

He lle­git l'Informe sobre l'ener­gia nuclear a Cata­lu­nya redac­tat per la Secció de Ciències i Tec­no­lo­gia de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans que acaba de ser pre­sen­tat al nos­tre Par­la­ment. Està sig­nat el novem­bre de 2011 pels experts David Ser­rat, Alícia Casals, Josep Amat, Lluís Coll, Javier Dies, Pere Roca i Pere San­ta­nach. És un docu­ment que, es diu en el pròleg, vol apor­tar “dades objec­ti­ves sobre la situ­ació energètica”. En rea­li­tat, però, es tracta d'un docu­ment-jus­ti­fi­cació a favor de la segu­re­tat nuclear que ens garan­teix la patro­nal elèctrica UNESA, i que dona suport al Magat­zem Tem­po­ral Cen­tra­lit­zat (MTC), obli­dant-se d'ana­lit­zar amb pro­fun­di­tat els ante­ce­dents i les con­seqüències de Fukus­hima. És incon­ce­bi­ble que l'auto­a­no­me­nat “govern dels millors” no hagi enviat al Japó un equip inde­pen­dent per fer un estudi com­pa­ra­tiu dels efec­tes que Fukus­hima pot tenir sobre la segu­re­tat de les nucle­ars de Tar­ra­gona, com ho va fer el pre­si­dent Tar­ra­de­llas quan va pas­sar l'acci­dent de Three Mile Island. El pre­si­dent Mas no pot accep­tar que uns tecnòlegs, que, com diu l'informe, estan “al ser­vei del país”, facin un docu­ment tan mane­gat.

Indi­caré als seus autors, si m'ho per­me­ten, dos estu­dis ine­vi­ta­bles si el volen tor­nar a redac­tar amb “objec­ti­vi­tat”: Nuclear power in a post-Fukus­hima world, del reco­ne­gut Worldwatch Ins­ti­tute de Was­hing­ton, i Tech­ni­cal les­sons lear­ned from the Fukus­hima-Daiichi acci­dent and pos­si­ble cor­rec­tive acti­ons for the nuclear industry, redac­tat per experts de l'Ins­ti­tut Tec­nològic de Mas­sac­hu­setts (MIT). En aquest segon hi tro­ba­ran, per exem­ple, que el zir­coni que forma les bei­nes de les bar­res de com­bus­ti­ble, pre­sent també en els reac­tors d'Ascó i Van­dellòs, va ser la causa de les explo­si­ons d'hidro­gen en tres dels sis reac­tors de la cen­tral japo­nesa.