Ensenyar 100 euros

Fa temps que no rebia una invi­tació per assis­tir a una venda publi­ci­tada amb l'esquer d'uns regals fantàstics. La cara del full (a tot color, com en deien abans) diu que puc triar entre una llauna de cinc litres d'oli d'oliva extra verge (se'n des­cri­uen pro­pi­e­tats salutíferes) i una espat­lla de per­nil “gra­tis sólo por asis­tir en compañía de su cónyuge o pareja”. El dors és una sopa de lle­tres que insis­teix en els regals, i l'única pista per saber qui i què em volen ven­dre és que la casa Telemédical (?) m'ense­nyarà “de forma clara y amena la última nove­dad en el mer­cado”. De què? De bis­turís electrònics? D'escom­bres? Em costa de creure que sigui gaire clara una cosa que s'anun­cia amb tanta opa­ci­tat.

“Sola­mente por acu­dir le obse­quia­re­mos con un fantástico regalo sor­presa.” Ai carai. No havíem que­dat que només per anar-hi em rega­la­ven un per­nil o una llauna d'oli? El més curiós no és això, sinó que “si es usted viuda/o sepa­rado/a, divor­ci­ado/a, sol­tero/a, venga acompañado de un fami­liar o un amigo/a mayor de 35 años”, “siem­pre y cuando acre­dite su estado civil con docu­men­tación válida”. Fantàstic! No se m'havia acu­dit que el lli­bre de família servís per haver un per­nil.

Ara ve el millor: “Cada pareja que nos enseñe 100 euros (sólo enseñarlos, sin dejar­los en prenda) reci­birá otro espléndido regalo que no olvi­dará.” Jo des­co­nei­xia aquesta tècnica del màrque­ting: li rega­lem l'oro i el moro, però vin­gui amb quar­tos (la qual cosa ens recorda que ningú no regala res perquè si). No sé si n'hi ha prou ense­nyant només la pun­teta dels bit­llets, però deu ser tota una heroïcitat sor­tir de la reunió amb els matei­xos bit­llets a la but­xaca. La publi­ci­tat és cap­ci­osa i pot induir a con­fu­si­ons, sobre­tot entre gent gran que no es pot per­me­tre des­pe­ses absur­des. Però pot­ser és per això que m'ho envien. Ja començo a tenir prou edat perquè em vul­guin enco­lo­mar man­tes mira­cu­lo­ses i viat­ges en auto­car a la matança del porc.