Coordinació

Ja s'està con­ver­tint en una tra­dició. Sí, home (o dona), això que en els pri­mers mesos de cada govern dife­rents minis­tres comen­cin a fer decla­ra­ci­ons i que després apa­re­gui un col·lega o un supe­rior jeràrquic a esme­nar-los la plana. Una mica de mal efecte tot ple­gat sí que en fa, oi? Dóna una imatge de des­co­or­di­nació, de campi qui pugui, que no es par­len entre ells.

Quan les coses fun­ci­o­nen com ho van fer fins l'agost del 2007, aques­tes situ­a­ci­ons per­me­ten fer acu­dits i facècies de tota classe. Però és que la situ­ació d'ara és molt deli­cada, i els minis­tres que han pro­ta­go­nit­zat el vode­vil, amb el pre­si­dent com a artista con­vi­dat, són pre­ci­sa­ment els de l'àrea econòmica. Una mala imatge que no convé a ningú, Cata­lu­nya inclosa.

El govern espa­nyol ha de posar ordre ràpida­ment en l'àrea econòmica. No perquè els dos minis­tres encar­re­gats siguin incapaços, que no ho són, sinó perquè cal una mà coor­di­na­dora. I més ara, que sem­bla que el dèficit públic superarà el límit pre­vist de llarg. Hem de donar per segur que la Unió Euro­pea (Ale­ma­nya), a petició de l'FMI (Estats Units), aca­barà aflui­xant la corda. Sí, perquè al pas que anem pot pas­sar allò del cirurgià que surt de la sala d'ope­ra­ci­ons dient: “La inter­venció ha estat un èxit, però el paci­ent s'ha mort”. És a dir, pot­ser s'acon­se­guirà com­plir amb el dèficit exi­git del 4,4%, però por­tant l'eco­no­mia al marasme del qual tar­daríem una dècada a sor­tir.

Arri­ben temps difícils, però ja veu­ran com ho seran menys si hi ha una vice­pre­sidència econòmica por­tada per un català.