Valors viscuts, valors pensats

En Sergi, la Marina, en Car­les, l'Ambra, la Leila i altres alum­nes d'un meu 4t d'ESO volen que el món sigui genial. Tenen con­cep­ci­ons reli­gi­o­ses, estils de vida i pro­jec­tes ben dife­rents. Tots desit­gen, però, que a Cata­lu­nya hi vis­quem millor, que puguem asso­lir fites valu­o­ses. Penso que és per això que, a classe, for­mu­len pre­gun­tes interes­sants. Com els joves d'altres cur­sos, ins­ti­tuts i pobla­ci­ons. Som en un país de valors, tot i que sovint ben fràgils. Deia Aran­gu­ren que “la moral pen­sada s'ha de man­te­nir oberta a la moral vis­cuda”. De ben segur que ens cal també l'altre sen­tit: inten­tar rea­lit­zar allò que pen­sem que és bo.

En un món glo­bal, encer­tar en els valors esdevé pro­blemàtic: no pots jus­ti­fi­car la moral amb un “és que sem­pre s'ha fet així”. A més, viat­ges una mica i t'ado­nes que tot ple­gat és un embo­lic. Ara bé, fins i tot el pobre Des­car­tes es va ado­nar que neces­si­tem alguna moral: volent ini­ciar des de zero tot el saber, n'arre­plegà una de “pro­vi­si­o­nal”, per anar tirant men­tre deci­dia quins valors eren prou raci­o­nals. Cada pri­ma­vera s'estu­dia en el bat­xi­lle­rat, a la part ter­cera del Dis­curs del mètode.

l'ètica, en canvi, és una altra història: vol ser una reflexió filosòfica sobre les nor­mes morals. Val la pena parar atenció en l'intens diàleg, ja en marxa, del pla naci­o­nal de valors, ben actiu d'ençà que el govern el va acor­dar el 18 d'octu­bre pas­sat. S'atri­bu­eix a Oscar Wilde que “no es pot fer bona la gent mit­jançant una llei par­la­mentària”. Ales­ho­res, per què des del govern s'hau­rien d'escar­ras­sar a repen­sar valors com ara l'esforç, la superació, el res­pecte, la feina o d'altres? Què volen aquesta gent del pla de valors?

Segons el meu parer, que tots ple­gats ens sin­ce­rem. Un món de men­ti­des i d'apa­ren­ces es fa inha­bi­ta­ble. Ja n'hi ha prou de con­tra­po­sar lli­ber­tat i obediència, tolerància i exigència, femi­nisme i família. O sem­blants. Tot i que podem riure fent llar­gues llis­tes de valors cadu­cats, o fri­quis, o tris­tos, o magnànims, sem­pre defu­gim la infe­li­ci­tat d'una vida ruïnosa. Plató ofe­reix qua­tre pals de paller: prudència, for­ta­lesa, mode­ració i justícia. Ara bé, des d'una pers­pec­tiva cívica, m'interessa més el “tri­an­gle del bon ciu­tadà”: un tres­peus només es manté dret si cada pota té força, està viva. Com expli­quen força lli­bres de ciu­ta­da­nia, cal acti­var la res­pon­sa­bi­li­tat, la justícia i la soli­da­ri­tat. En Sergi, la Marina i els altres ho estu­dien. Tant de bo ho vis­quin: ells i els pares, i els cer­cles d'amis­tat i els con­ciu­ta­dans. Exem­ples: em sento res­pon­sa­ble dels qui són en els cer­cles que m'envol­ten? Visc una justícia en què tots som tots iguals, i també tots dife­rents? La meva com­passió es torna ope­ra­tiva?

El 18 d'abril del 2011, el Bri­tish Museum va recu­pe­rar el cilin­dre de Cir (segle VI aC). L'havien dei­xat durant 7 mesos al Museu Naci­o­nal de l'Iran. És un objecte d'argila petit i fràgil: quan el veig em ve una esgar­ri­fança. Molts el con­si­de­ren el docu­ment més antic sobre drets humans: dig­ni­tat, segu­re­tat, lli­ber­tat de movi­ment. Tracta sobre valors pen­sats. Però el país que volem –a casa, a la feina o a l'àgora– cal cons­truir-lo amb valors vis­cuts. Ens cal un pla naci­o­nal de valors per refle­xi­o­nar-hi, ja que Gandhi, King o Man­dela no són els únics herois moderns; també ho som vostè i jo, i en Sergi i els altres.