Opinió

viure sense tu

L'evaporació

La temporada teatral, sòlida, líquida i gasosa, aparca projectes, art i visions a l'espera de temps millors

El cer­vell és líquid, sòlid o gasós? La pre­gunta se la fa l'actor Edu­ard Fernández, se la fa Peter Handke, al Tea­tre Lliure. I per extensió se la fan els espec­ta­dors de Quitt, els irres­pon­sa­bles són en vies d'extinció, el mun­tatge del gran escrip­tor austríac que diri­geix Lluís Pas­qual. He cor­re­gut a veure'l, sobre­tot després de l'anunci que, per mor de les reta­lla­des, la tem­po­rada s'aca­barà abrup­ta­ment a finals de maig i dei­xarà fora tres dels espec­ta­cles pre­vis­tos en arren­car el curs. Corro, no fos cas que s'estron­qui més encara l'aixeta i es tren­qui aquesta història del lla­pis de Handke. Aquesta bufe­tada setan­tera, que ja per­fila que per gua­nyar-se les gar­ro­fes com ningú un grup de qua­tre grans empre­sa­ris comen­cen a des­lo­ca­lit­zar les seves empre­ses, bus­cant mà d'obra barata a la Xina i allà on sigui.

I l'exer­cici de traïció, que forma part de les regles del mer­cat, i de la cerca del bene­fici que no res­pecta amics ni parents, fa caure mun­ta­nyes i asseca oce­ans. És bru­tal tot ple­gat, el joc escènic, la història, les inter­pre­ta­ci­ons i els per­ru­cots. I la feli­ci­tat con­ju­gal que bas­cula entre la de Tols­toi i la del pollas­tret ros­tit de Ionesco. Perquè també hi ha un joc d'absurd en tot ple­gat. En la vora­ci­tat dels mer­cats, que tenim ben pre­sent, i en el progrés per­so­nal de tots aquests irres­pon­sa­bles no cul­pa­bles de res, i que estan en diàleg inte­rior per­ma­nent perquè només s'escol­ten a ells matei­xos.

La tem­po­rada tea­tral (i del Liceu), sòlida, líquida i gasosa, aparca pro­jec­tes, art i visi­ons a l'espera de temps millors.

Em sap greu no veure Ama­deu al Lliure. Ama­deu Vives pas­sat pel sedàs de Boa­de­lla, que ja han vist a Madrid. I és que volia sen­tir La canción del arlequín, de la Gene­rala, i La Balan­guera, i Por el humo se sabe dónde está el fuego, i L'emi­grant. Tor­na­des del pai­satge d'infan­tesa. Sar­su­e­les i cançons que van fer tri­om­far Ama­deu Vives tant a Cata­lu­nya com a Madrid. Un clàssic més en dis­puta, com la fut­bolística, la dels aero­ports o la inversió milionària de Las Vegas. Sem­pre en risc d'eva­po­ració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.