Fredelugues

Les fre­de­lu­gues van i vénen com boges aquest hivern. Vaig veure'n a mit­jan set­mana pas­sada allà on cons­ta­tes que no hi ha res que separi el Baix Empordà de l'Alt Empordà, cap a la banda de la Tallada. Vaig tor­nar-ne a veure aquesta mateixa set­mana, molt a la vora de la Bis­bal, en el que encara no és un camp d'userda, però que ho serà.

Diu que vénen de França en poques hores, quan sen­ten la fred. “No saps quin gust té la carn, si no has tas­tat mai una fre­de­luga”, diuen els caçadors de França. Zaas. S'aixe­quen majes­tu­o­ses, en estol, però apa­rent­ment desor­de­na­des, perquè hi ha ocells que dei­xen que t'hi acos­tis, però les fre­de­lu­gues són dels que no. “Pii-r-uiit, pii-r-uiit.”

No saben res de termòstats, ni de fac­tu­res del gas, ni d'ado­les­cents que es quei­xen perquè fa fred, ni d'avis que s'engri­pen, ni de pares o mes­tres o polítics que es pre­o­cu­pen pels nens, pels alum­nes o per tots nosal­tres. No han seguit tam­poc les reco­ma­na­ci­ons dels meteoròlegs de TV3, no han escol­tat els avi­sos del con­se­ller Puig i del con­se­ller Homs, no enten­drien els comen­ta­ris de tanta gent sobre la nevada de fa dos anys, no tenen ni idea dels records dels avis que van viure l'any de la fred, no ente­nen les quei­xes dels pares que han vist com els seus fills es que­da­ven sense escola per por d'una nevada que ha sor­tit rància.

Tot és rela­tiu. I la fred també. Les fre­de­lu­gues vénen fugint de la fred quan aquí fa fred. Què saben d'ona­des d'aire siberià, d'avi­sos i d'alar­mes i de pre­cau­ci­ons que hem de pren­dre? Fan el mateix que feia tanta gent que va ser com nosal­tres i que va viure fa massa temps. Fugen quan fa fred. Saben que en aquesta vida tot pot can­viar, saben que l'hivern és l'hivern, que la fred és la fred i que, després d'una tem­po­rada de tem­pe­ra­tu­res altes ve una ton­gada de tem­pe­ra­tu­res bai­xes. I fugen perquè fa fred. I arri­ben on vivim nosal­tres jus­ta­ment quan fa fred. Sí. Elles també es pre­pa­ren.