El mar de l'Escala

Que no se m'empi­pin els esca­lencs, però sem­pre m'he pre­gun­tat a qui se li va acu­dir aixe­car un poble cara a nord jus­ta­ment al país del món on més bufa el vent... del nord. Iro­nies a banda, a l'Escala sem­pre us hi aco­lli­ran molt bé, podreu men­jar als seus magnífics res­tau­rants, degus­tar l'anxova que tan bé hi salen o gau­dir de l'únic lloc de la Costa Brava des d'on es pot veure, de terra estant, el mar i el Piri­neu. A l'Escala s'hi pot anar tot l'any, però una visita una dia de tra­mun­tana o de tem­po­ral de lle­vant és una bona experiència. Aquests dies, el mar mos­tra tota la seva fúria en xocar con­tra la Punta i con­tra el pas­seig, aixe­cat on abans hi havia un lito­ral de pedres i esculls. El pas­seig de l'Escala és un lloc magnífic les tar­des d'estiu quan el sol no hi toca. Entre això i la mari­nada, la fresca hi és asse­gu­rada. El pas­seig el van refer fa tres anys després que el tem­po­ral del dia de Sant Esteve del 2008 n'ensorrés alguns trams. Ara n'han de can­viar el terra, perquè la sal del mar l'ha fet malbé. És evi­dent que hi va haver, doncs, una mala pre­visió. O que, sim­ple­ment, qui va triar els mate­ri­als des­co­nei­xia que el mar, a l'Escala, no és un mar qual­se­vol. Aneu-ho a com­pro­var en la pròxima ven­tada.