Parelles

La política, diuen, és l'art del pos­si­ble. A la pràctica això vol dir que s'ha d'estar dis­po­sat a men­jar-se algun galàpet de tant en tant i, sobre­tot, que no s'han de tenir manies a l'hora de com­par­tir llit. La política pro­pi­cia com­panys de llit estranys, ines­pe­rats. En aquest sen­tit fa pen­sar una mica en aque­lles comu­nes hip­pies dels anys sei­xanta: no es trac­tava de triar la pare­lla i després anar al llit, la norma era triar el llit i després ja es veia quina pare­lla t'havia tocat. Vull dir, res de pre­ju­di­cis bur­ge­sos. Toca qui toca i enda­vant. El lúcid lec­tor ja sap en què estic pen­sant. Efec­ti­va­ment, un se'n va al notari acom­pa­nyat de fotògrafs per regis­trar rebuig etern a segons qui i al cap de no res es troba aga­fat de bra­cet del segons qui. No és culpa de ningú, es que la política té aques­tes coses. Els polítics real­ment pro­fes­si­o­nals són fàcils de detec­tar: no diuen mai men­ti­des i no diuen mai la veri­tat. És l'art de la política. Estan con­dem­nats –com els homes del temps– a anun­ciar avui el que pas­sarà demà i a expli­car l'endemà per què no ha pas­sat el que varen anun­ciar. Ara mateix la política cata­lana està con­di­ci­o­nada per un estat de coha­bi­tació un pèl con­tra natura. Estem en plena política matri­mo­nial hindú: obe­di­ent, el cava­ller Artur accepta una núvia que ell no hau­ria triat si no fos per les cir­cumstàncies i la pressió fami­liar. L'Alícia, que ho sap, se sent feliç per l'esta­tus acon­se­guit però no pot dis­si­mu­lar el sofri­ment que li causa el des­deny de l'ingrat. I és així com l'un i l'altra hau­ran de tro­bar la manera de fer-nos obli­dar les feble­ses mútues que els han por­tat a aquest punt. Aquest és el pro­grama polític de fons de l'actual majo­ria par­la­mentària: han de convèncer la ciu­ta­da­nia que no sem­pre els matri­mo­nis per amor tenen final feliç. Han de per­su­a­dir-nos que, com a l'Índia, els matri­mo­nis de con­veniència acor­dats amb el vis­ti­plau de les dues famílies tenen millors garan­ties d'èxit. Els temps que cor­ren són tan estranys i difícils que la gent està dis­po­sada a accep­tar apos­tes con­tra pronòstic.