Al centre del debat

Comentàvem l'altre dia a propòsit del mul­ti­tu­di­nari acte inde­pen­den­tista de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) que una tro­bada d'aques­tes carac­terísti­ques era impen­sa­ble encara no fa ni deu anys. El debat inde­pen­den­tista, abans reduït en el clos de grups radi­cals, és ara en el cen­tre del debat polític català. A des­grat d'alguns par­tits que no en vol­drien ni sen­tir a par­lar, dia­ris gens sos­pi­to­sos de sobi­ra­nisme en publi­quen enques­tes favo­ra­bles, alcal­des de ciu­tats impor­tants com Girona o Vic no dub­ten a mos­trar-se ober­ta­ment a favor d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent i el pre­si­dent Artur Mas en fa ban­dera en una entre­vista en un mitjà de pres­tigi inter­na­ci­o­nal com Le Monde. L'empenta a tot ple­gat és obra, però, de la soci­e­tat civil, la mateixa que va orga­nit­zar fa uns mesos les con­sul­tes en un munt de muni­ci­pis i la mateixa que ara tre­ba­lla en el pro­jecte de l'ANC. És el país, en gene­ral, doncs, qui és mou cap a una opció que abans es des­car­tava. Per impos­si­ble o perquè es veien pos­si­bi­li­tats d'entesa amb la resta de l'Estat. Unes pos­si­bi­li­tats que van min­vant amb la mateixa pro­porció amb què creix el sen­ti­ment inde­pen­den­tista. Sobre­tot, quan es fan números. I ja se sap que, quan hi ha diners pel mig, pot pas­sar de tot.