Exotismes

Diuen els físics que la matèria ten­deix a que­dar-se qui­eta. En prin­cipi (en prin­cipi científic), tot fa man­dra i per això els gurus del con­su­misme saben que s'han de crear estímuls sense parar per moti­var-nos con­tra la man­dra que ens és natu­ral. Si un es troba mit­ja­na­ment bé tot pot espe­rar. Si un és al llit, ben calen­tet, anar a fer un pipí, per més que sem­bli urgent, esdevé un heroic acte de la volun­tat. L'home afec­tat d'un amor foll, si espera un parell d'anys, obser­varà com la dis­funció ja s'ha esbra­vat i tot torna a la tran­quil·la nor­ma­li­tat. Fins i tot el que sent un impuls suïcida, si deixa pas­sar una mica el temps, se n'aca­barà des­di­ent. Els científics diuen aques­tes coses. I mal­grat això, el movi­ment del món és diabòlic. És el tri­omf de la soci­e­tat de con­sum. Ara, però, amb crisi i l'ombra del decrei­xe­ment, tor­nem a sen­tir la crida melancòlica del que­dar-se quiet. Quan el filòsof Cio­ran viat­java per Espa­nya en aquells trens fei­xucs dels anys cin­quanta, va tenir una reve­lació metafísica. Una dona li va pre­gun­tar quan fal­tava perquè el tren arribés al seu destí. Cio­ran li va donar la infor­mació i la dona va excla­mar: “Qué lejos está todo!” Aque­lla frase va fer una gran impressió al pen­sa­dor i no m'estra­nya­ria que li ins­pirés un dels seus títols més cele­brats: L'incon­ve­ni­ent d'haver nas­cut. Dei­xem els filòsofs, però, perquè el país vol sen­tir empre­sa­ris. De cop, n'ha apa­re­gut un, un tal Mr. Adel­son, que ens posa davant del nas una quan­ti­tat de llocs de tre­ball que fa fere­dat. Un pro­jecte, Euro­ve­gas, que seria l'estímul neces­sari per treure la man­dra congènita de ciu­ta­dans d'arreu i que, de pas­sada, enri­qui­ria els cata­lans. És una gran opor­tu­ni­tat. Els sociòlegs ja fa temps que expli­quen que el turista vol llocs amb un parell d'exo­tis­mes, però amb les como­di­tats que té a casa. Aquí ja hi tro­ben l'exòtica Gau­dilàndia, i jo, si Mr. Adel­son es deci­deix, posa­ria la norma que en aquest Euro­ve­gas només s'hi pugui beure amb porró. Seria el toc exòtic com­ple­men­tari. I prou, que no cal emba­far el turista. La resta tot com a casa (seva) i vin­dran com mos­ques.