Opinió

Del talent a l'Eurovegas

Tenim un ampli sector de gent preparada i amb capacitat de crear riquesa i benestar al país, però la deixadesa fa que el talent format aquí abandoni Catalunya

Mal­grat tota la retòrica del canvi de model pro­duc­tiu i de la inversió en recerca i tec­no­lo­gia, resulta que l'auto­a­no­me­nat govern dels millors té com a gran idea per acti­var la mal­mesa eco­no­mia cata­lana impul­sar l'Euro­ve­gas, una nova orgia cons­truc­tora, que cridi el turisme de mas­ses i que recluti un exèrcit de tre­ba­lla­dors de baixa qua­li­fi­cació i amb fei­nes de con­tracte pre­cari. Quan encara no hem posat els fona­ments de la nova eco­no­mia que ens ha de per­me­tre superar la crisi, el pre­si­dent Mas i el seu equip es gar­fei­xen a l'apo­te­osi del model econòmic que ha por­tat a l'eva­po­ració del tei­xit indus­trial, a l'espe­cu­lació finan­cera sal­vatge i al trin­xa­ment medi­am­bi­en­tal del país. El més feri­dor d'aquesta pers­pec­tiva és que men­tre el govern de la Gene­ra­li­tat i la cort de poders fàctics que l'envol­ten es dis­posa a ati­par-se amb el mannà que rajarà d'aquesta bóta de sant Fer­riol, també es dedica a cas­ti­gar els qua­dres de tre­ba­lla­dors i de pro­fes­si­o­nals qua­li­fi­cats que han d'acti­var el motor de la veri­ta­ble i sòlida recu­pe­ració. Perquè el pri­mer que cal remar­car és que tenim un ampli sec­tor de gent pre­pa­rada i tenaç amb capa­ci­tat per crear riquesa i benes­tar a Cata­lu­nya, però la dei­xa­desa, el pro­vin­ci­a­nisme i la cobdícia de bona part de les clas­ses diri­gents està por­tant el talent que s'ha for­mat aquí a aban­do­nar el país i que no sigui difícil ima­gi­nar l'horitzó sinis­tre d'un ter­ri­tori deser­tit­zat i lace­rat per la desi­gual­tat, la ignorància i el mal gust. En efecte, de repre­sen­tar un dels motors d'Europa, bres­sol d'un procés de revo­lució indus­trial i de gene­ració de refe­rents uni­ver­sals en el món de la cul­tura i de l'art, ens endin­sem en el segle XXI més a prop d'esde­ve­nir una mena de Nevada en la qual mig Europa vin­gui a des­car­re­gar les seves pul­si­ons més bai­xes o bé un Macao tes­ti­moni del des­as­tre que pro­du­eix una domi­nació colo­nial abraçada amb gust per les elits locals.

Aquesta set­mana dues experiències per­so­nals (amb el rere­fons de la pro­pa­ganda mediàtica i gover­na­men­tal en favor de la con­veniència per apos­tar per l'Euro­ve­gas) han permès cor­ro­bo­rar a qui escriu aques­tes rat­lles el tru­cu­lent destí col·lec­tiu que ens espera si con­ti­nuem obs­ti­nats a munyir el toro. El pri­mer capítol es pro­du­eix en un vol de Düssel­dorf a Bar­ce­lona, en el curs del qual es tro­ben un grup d'engi­nyers cata­lans que comen­ten la seva situ­ació i que un ser­vi­dor escolta de forma indis­creta: fa mesos que han hagut d'emi­grar a la República Fede­ral d'Ale­ma­nya (alguns ja fa anys que hi són) perquè aquí no tro­ben una feina ben retribuïda a l'altura de la seva for­mació. De tant en tant, com s'esde­ve­nia aquell dia, tor­nen a veure la família, però cada cop estan més con­vençuts, pel que diuen, que la seva estada germànica serà defi­ni­tiva. Els polítics i el tei­xit empre­sa­rial català s'esti­men més atraure inver­si­ons per aixe­car mas­ta­bes amb llar­gues ren­gle­res de màqui­nes escu­ra­but­xa­ques men­tre expulsa engi­nyers indus­tri­als que lliu­ren el seu talent al progrés d'altres soci­e­tats.

La segona experiència es mani­festa avui mateix, 29 de febrer, amb la vaga d'estu­di­ants, docents i per­so­nal de l'admi­nis­tració de les uni­ver­si­tats cata­la­nes que expressa el com­pren­si­ble males­tar d'aquests col·lec­tius amb la reducció de des­pesa pública en ense­nya­ment i en la recerca i amb l'incre­ment de les taxes en les matrícules dels estu­di­ants. Cer­ta­ment, sense recur­sos inver­tits a les uni­ver­si­tats con­ti­nu­a­rem depe­nent del totxo i del turisme sal­sit­xer com en l'ante­rior etapa de crei­xe­ment i com plan­teja el model Euro­ve­gas. Però anem a pams.

Pel que fa a les rei­vin­di­ca­ci­ons dels pro­fes­sors (les més cone­gu­des per a un ser­vi­dor) podem par­lar de la reducció de sous (una mesura que afecta tots els tre­ba­lla­dors públics), de la pre­ca­rit­zació labo­ral deri­vada d'algu­nes figu­res con­trac­tu­als, del des­cens dels mit­jans de suport a la recerca (inclo­ses males pas­sa­des del govern espa­nyol com l'anunci del minis­tre Wert de tan­car l'aixeta a crèdits reco­ne­guts per a alguns cam­pus d'excel·lència), però sobre­tot cal des­ta­car el menys­preu amb què les auto­ri­tats uni­ver­sitàries es rabe­gen en la gent jove (i no tan jove) que fa recerca a Cata­lu­nya i que, com succeïa en el cas dels engi­nyers que tre­ba­llen a Ale­ma­nya, els estan situ­ant a una passa de l'emi­gració. L'última ocurrència de les auto­ri­tats cata­la­nes en matèria d'uni­ver­si­tats con­sis­teix a crear pro­gra­mes de con­trac­tació per a grans inves­ti­ga­dors inter­na­ci­o­nals que vul­guin tre­ba­llar en alguna uni­ver­si­tat cata­lana. En comp­tes de pro­moure el plan­ter d'inves­ti­ga­dors d'aquí (alguns fent recerca en con­di­ci­ons mise­ra­bles i sot­me­sos a l'explo­tació ser­vil tan pròpia de la uni­ver­si­tat nos­trada) el govern de la Gene­ra­li­tat aposta per vol­tar pel món a veure a quin geni se li acu­dirà venir a Cata­lu­nya amb un sou que, per astronòmic que a nosal­tres ens sem­bli, serà molt menor que el que li paguen a la seva uni­ver­si­tat ame­ri­cana o asiàtica i sense els mit­jans per començar a desen­vo­lu­par les línies de recerca que la seva espe­ci­a­li­tat demana (en algu­nes uni­ver­si­tats dels EUA la dotació asso­ci­ada a la con­trac­tació d'un pro­fes­sor en el camp de la ciència i la tec­no­lo­gia comença amb mig milió de dòlars, no crec que des de la secre­ta­ria d'uni­ver­si­tats esti­guin en con­di­ci­ons d'igua­lar l'oferta i, si ho fan, serà a costa d'esquar­te­rar els grups de recerca autòctons).

Els res­pon­sa­bles de la Gene­ra­li­tat, doncs, pot­ser hip­no­tit­zats pels cabas­sos de diner fàcil que l'Euro­ve­gas podria abo­car, pre­te­nen orga­nit­zar una mena de parc temàtic de la recerca amb les seves vedet­tes inter­na­ci­o­nals men­tre cada cop són més els cata­lans que pen­sen, que estu­dien i que inno­ven per menys de dos mil euros al mes que es plan­te­gen un futur a Berke­ley, a Düssel­dorf o a Sin­ga­pur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.