La mirada de l'altre

Amb una feso­mia de pansa, dues tat­xes per ulls, i unes ulle­res que s'han que­dat encas­ta­des en tres can­vis de moda, és a dir que no són ni de pasta, ni de vidre a l'aire, que són metàl·liques i qua­dra­des, un home petit em demana cari­tat al tren. No diu res, només allarga la mà, que m'arriba després d'una bafa­rada d'alco­hol. D'aquell que supera els bene­fi­cis del cor. Ja li cal tenir-lo en forma perquè de fet no acaba mai el seu tra­jecte fins a Bar­ce­lona. Puja i baixa del com­boi, va amunt i avall, amo i senyor de tots els pro­jec­tes de cor­re­dor del medi­ter­rani, i pen­dent que no l'enxampi el revi­sor.

Aquests dies té com­petència. Un home veloç, que fa una mena de joc de la boti­farra a tot el vagó, repar­teix car­tes a tots els viat­gers. Les deixa al braç del seient. Són plas­ti­fi­ca­des i hi explica que no té feina però que té tres filles, i que si podeu aflui­xar la mosca, can­tarà con­tro, recon­tro i Sant Vicenç! I al cap d'una estona les passa a reco­llir, i se'n va a pro­var sort a un altre vagó.

Un home des­calç, però amb mit­jons, repenja el peu allà on s'enca­ren qua­tre seients. Se li ha inflat el dit gros, perquè les saba­tes li van jus­tes. Recri­mina aquests cap­tai­res, i un pas­sat­ger que s'ha posat dret, perquè això li altera els ner­vis. Ell no amoïna el pas­satge del regi­o­nal, diu. Ven moca­dors de paper al cap i casal, i tot el que gua­nya ho dona a sa mare, o ho rein­ver­teix en des­plaçaments. Així ho explica en veu alta, i inter­fe­reix el pre­sent del mòbils per a tot­hom.

Són tres exem­ples, tres per­fils, i en sor­ti­rien més: homes que ofe­rei­xen poe­sia o música als vagons de tren; i si Brus­sel·les no ens rebaixa els objec­tius del dèficit, aviat tor­narà aquell que et recorda que és més trist robar que dema­nar. Exem­ples de la difi­cul­tat del ros­tre de l'altre, la difi­cul­tat de la mirada per afron­tar aques­tes rea­li­tats, aques­tes vides i des­tins sub­pirmi que t'apel·len i et sot­gen per un euro. Emma­nuel Lévinas, i Xavier Antich, Sòcra­tes i Kant ens aju­da­ran a esta­blir la relació ètica en aquest cara a cara quo­tidià i sobre rodes de ferro. I posats a fer si la Renfe i Adif no s'espa­vi­len els tren­ca­rem el con­tracte com ha dit el con­se­ller Reco­der aquesta set­mana, i ens que­da­rem els trens i els per­fils com qui fa una dació en paga­ment.