Abaixem el cap i baixem del tren

Diu­menge el bisbe de Sol­sona, Xavier Novel, expli­cava en una entre­vista en aquest diari que s'havia abai­xat el sou per donar exem­ple als feli­gre­sos. Els cata­lans ens podem abai­xar el sou o ens el poden fer abai­xar, però no ens el bai­xem mai.

Sovint els verbs abai­xar i bai­xar s'usen incor­rec­ta­ment per influència del cas­tellà, que els tra­du­eix tots dos com a bajar. Abai­xar sig­ni­fica fer abai­xar una cosa. Per tant, diem que abai­xem el cap, l'esquena, els braços i la vista. A la nit abai­xem les per­si­a­nes, els comerços abai­xen els preus per rebai­xes i abai­xem el volum de la ràdio perquè no es quei­xin els veïns. El verb abai­xar també té els sig­ni­fi­cats d'“humi­liar, pri­var (algú) de la seva dig­ni­tat” i de “des­a­fi­nar tot fent més baix el to” (“el can­tant s'ha abai­xat molt”). També exis­teix l'expressió “abai­xar veler”, que sig­ni­fica cedir en una dis­cussió o en una bara­lla (“tot el dia que es bara­llen però al final sem­pre abai­xen veles”). Per tant, el verb bai­xar l'hem de reser­var per refe­rir-nos a l'acció d'anar de dalt a baix (“he bai­xat del tren, “he bai­xat amb ascen­sor”, “he bai­xat la mun­ta­nya cor­rent”) o per por­tar una cosa de baix a dalt (“baixa la roba estesa del ter­rat”, “baixa la capsa de dalt de l'armari”). Aquest verb no pro­no­mi­na­litza, és a dir, no podem dir “baixa't de l'esglaó”, sinó “baixa de l'esglaó”, i només es pot fer ser­vir bai­xar-se quan par­lem de des­car­re­gar-se con­tin­guts d'inter­net.