Farteta

Jo és que, com que sóc del gènere opti­mista, miro de no defa­llir. I mirin si n'arribo a ser, del gènere opti­mista, que em fa l'efecte que ja els ho he comen­tat en alguna ocasió en aquesta columna. Deu ser que neces­sito ver­ba­lit­zar-ho per no tor­nar-me boja o per no defa­llir. Fa anys recordo que uns psicòlegs del País Valencià (sí, sí, País Valencià) ja van teo­rit­zar sobre la pato­lo­gia que patíem molts cata­lans en haver de defen­sar allò que en altres naci­ons els ve de natu­ral, que és ser allò que són, i prou.

Tinc ganes i pressa per viure aquesta rea­li­tat, i em nego a accep­tar l'actual con­jun­tura.

No estic boja, encara, però tinc amics que em recor­den que aquesta set­mana hem liqui­dat tres cai­xes cata­la­nes històriques per aju­dar el segon banc espa­nyol a superar el pri­mer banc espa­nyol. I jo que penso: va, vinga, ànim, seguim!

Això desprès de pas­sar tot el dia amb l'ai al cor espe­rant que em fumes­sin una bufe­tada per després poder quei­xar-me –amb raó– que no hi ha cap raó objec­tiva per rebre la bufe­tada. Això no hau­ria de ser nor­mal, però és habi­tual.

No tinc gens de ganes de quei­xar-me, ni d'haver de defen­sar un model de con­vivència a l'escola, que fa que els nos­tres fills gau­dei­xin d'una com­petència lingüística com no té cap altre nen de l'Estat. Un estat que ens vol dis­ca­pa­ci­tats, que vol que els nos­tres fills renunciïn a una de les conei­xen­ces, sepa­rant-los i forçant així que no tots tin­guin les matei­xes opor­tu­ni­tats. Aquí una altra amiga deia: “Si un nen suís de parla ale­ma­nya va a viure a la Suïssa francòfona, li faran clas­ses en ale­many?” Oi que ens volen fer tor­nar bojos?

Ah, però això no és tot. Set­mana de con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera a qua­tre dies de les elec­ci­ons a Anda­lu­sia. Ells sí que voten no; els qui no fan res i han lapi­dat la nos­tra soli­da­ri­tat, que diuen sí; i nosal­tres que ja hem reta­llat per­tot, que embo­gim sent soli­da­ris, ens abs­te­nim. Jo ja provo, ja, de no embo­gir. Però no sé pas quant de temps podré con­ti­nuar enga­nyant-me. Jo crec que no gaire més. I vostès?